Thread by @helixx85

Part 104
#MegaFilCorto

Una història de russos

(perdoneu-me)

3894.

Als que m'heu llegit mínimament, sabreu que la feina on he estat més temps va ser de comprador en una gran importadora catalana.

Hi vaig estar 7 anys, una eternitat!

Entre altres temes, perquè la feina m'agradava molt i em guanyava molt bé la vida...

3895.

Hi vaig entrar al 2006, després d'escriure una carta manuscrita i adjuntar-hi un CV, contestant a un anunci de La vanguardia dels diumenges.

Pels i les més joves, no us sonarà a res això de buscar feina amb el diari dels diumenges, però al segle XX es feia així.

3896.

LV, en aquella època, era un diari de dretes, liberal i monàrquic, que vivia tranquilament en l'època del botiflerisme i peixalcovisme del Pujol.

Els empresaris catalans li pagaven el vaixell entre tots al Rei emèrit i tenien tots els fluxes ESp controlats desde Barcelona

3897.

Excepte el Santander, BBVA i El Corte Inglés, totes les altres empreses madrilenyes o eren catalanes o controlades per catalans, amb la Caixa com a màxim artífex.

No cregueu que això ha canviat gaire, segui manegant-ho tot...

3898.

Total,

Els meus sogres estavne per casa i jo havia d'anar a una entrevista amb l'importadora i, just quan hi anava a anar, em vaig rellegir l'anunci i veient que pagaven 25.000 EUR bruts anuals (només), vaig decidir no anar-hi.

3899.

El cas, van trucar a casa i jo no hi era.

La meva parella els hi va dir la veritat i van dir OK

vam anar-nos de Setmana Santa a Occitània i just allà em van trucar de nou.

Que quants diners volia cobrar? - em deien

Pels més joves, NO HI HAVIA CRISI, gens!

3900.

- 35.000 EUR bruts anuals, gràcies! - vaig contestar, jo que sortia de cobrar 33.000 en un altre lloc

- Un moment, que ho consulto amb el Sr. P... ok, em diu que sí, que cap problema.

Em van fer baixar cuita i corrents per l'entrevista i 4 dies després començava

3901.

El cas, vaig entrar a l'empresa, perquè la noia de Zaragoza que competia amb mi pel lloc es va desdir i els hi corria molta pressa.

Al final, el Sr. P va decidir pagar-me 30.000 EUR bruts anuals i 3.000 EUR en sobre en negre (250 EUR x 12)

3902.

Fins llavors no havia estat a cap feina on em paguéssin en negre així, en sobre... em sonava al meu avi matern, als anys 60, però no, 2006 i en negre un part.

3000 EUR en negre són com 5.000 EUR en blanc, ok

3903.

I vaig començar a treballar com a Product Manager, una barreja de Marketing (què comprar) i Compres (comprar), amb milers de proveïdors asiàtics, xinesos, indis, taiwanesos, indonesis, vietnamites, etc

3904.

Com a Product Manager vaig ser super eficient i productiu

Encara no hi havia crisi, que per les importadores no va arribar fins el 2010, quan es van suprimir les pagues dobles als funcionaris i es va espantar als jubilats

Durant 4 anys va ser una passada

3905.

L'evolució del meu sou va ser fulgurant, entre fixos i variables...

2006 - 35.000 EUR
2007 - 41.000 EUR

Joderr, quina pujada, no?

2008 - 65.000 EUR

Em van haver de tancar la boca de com estava de bocabadat...i per què tant?

tenim por de que te'n vagis a la competència

3906.

El cas, cada any guanyava més i em costava menys fer la meva feina,

Em vaig posar en nivells de sou estratosfèrics, diguem de President del Govern

I m'ho passava bé

3907.

A més a més, viatjàvem en clase Business i dormíem als millors hotels,

Sempre 5 estrelles i tocant a les fires

HK - Grand Hyatt Hotel
Guangzhou - Shangri-la Hotel

Els importadors érem els reis del mambo en aquella època...

3908.

Sempre dic que és molt més perillós l'èxit que el fracàs

Ser els reis del mambo ens podia fer perdre el cap a tots

No és fàcil guanyar tant i estalviar, enlloc de gastar en excés

Per cultura familiar, vam estalviar, clar

3909.

Recomanació:

Fixeu el vostre nivell de vida al que guanyaríeu "segur" en cas de crisi

Atur
Sou de funcionari
Ingressos immobiliaris
Altres

En el nostre cas

Atur 1200
Sou funcionari 2400

Vivíem amb uns 3.600 EUR nets mensuals,

La resta a estalvi

3910.

Sempre m'emportava el banyador, amb la sana intenció de banyar-me a la piscina de l'hotel Dongfang o Shangri-La de Canton

I mai en trobava el moment

3911.

Amb la crisi, tot anava del mal en pitjor, a partir de 2010-12

A més a més, m'havien encolomat al fill tonto sense la ESO per fer equip de compres amb mi.

Tot el que tenia d'alt ho tenia també de ruc.

I tocava compartir habitació...

3912.

El cas,

Aquell últim viatge a Xina continental meu (fins ara) va ser diferent...

La crisi evitava assumir grans riscos comercials i de marketing.

Com a Product Manager estava infrautilitzat

El fill tonto de l amo em fiscalitzava a nivells insospitats

3913.

Em sentia aillat.

Els altres ja no em feien costat.

Ja no baixàvem al piano bar de l hotel a sentir cantar versions cantades per filipines motivades.

Era Octubre de 2012 i el meu món d'importacions tocava a la seva fi.

I llavors em vaig banyar.

Vaig anar 20 cops

3914.

20 cops a la Xina,
20 cops el meu banyador estampat amb mapes del món m'havia acompanyat al llunyà Orient per res...

Fins aquell octubre de 2012 en que

Xof

Em vaig submergir en les aigües cristalines de l hotel Shangri-La (xangarila pinkuan, pels xinesos)

3915.

Com a miop que sóc, quan em banyo no veig 3 en un burro

Només veia la silueta epostoflant de l edifici

I pensava que ok, tema bany fet.

Ara ja que em fotessin al carrer

Who cares?