1) Te l'han venut com un gran estadista i un polític de raça, amb un olfacte privilegiat, que toca de peus a terra, amb sentit comú, que té línia directa als centres de poder i qui millor coneix el que es cou a les profunditats de l'estat. Aquest és el socialista Miquel Iceta.
2) Iceta ha estat presentat durant anys pel Grupo Godó (La Vanguardia) i l'extint Grupo Zeta (El Periódico) com l'home que aporta estabilitat al panorama polític català. Ni independentista ni unionista, deien d'ell, sinó l'home que basteix ponts entre les "dues" catalunyes.
3) Però vet aquí que el punt mig en el qual sempre s'ha volgut -i han volgut- ubicar Miquel Iceta es desplaça només cap a una banda. I clar, això no casa amb la nova i actual política/estratègia del PSOE de Pedro Sánchez. I l'alarma es dispara el diumenge 19 de juliol de 2020.
4) Aquest diumenge, Oriol Junqueras és entrevistat pel periodista Vicent Sanchis a TV3 en prime time, i quan se li pregunta per la possible reedició d'un tripartit (amb el PSC) el líder republicà respon: "Tindran feina per aguantar-me la mirada. Perquè ells han aplaudit la
5) repressió, i perquè han aplaudit la meva presó i la presó dels companys i l'exili de tothom... per tant, vostè creu que...? Per l'amor de Déu... per l'amor de Déu! I crec que és claríssim, claríssim, claríssim, claríssim." I el que diu Oriol Junqueras és del tot cert.
6) Iceta no s'ha reunit mai amb Junqueras a la presó (altres dirigents del PSC com José Montilla, Antoni Balmón i Jaume Collboni sí ho han fet) i pocs dies abans de les eleccions del 21-12 va qualificar el líder republicà de ser "el osito que todo el mundo quiso tener”. Buf...
7) Iceta va recordar també que no està d'acord que Junqueras estigui a la presó, cert, però mentre Pedro Sánchez assegurava el tres de novembre de 2019 que Pere Aragonès és "un independentista raonable", Iceta es preguntava: "Qui és més catalanista, qui deixa que Barcelona cremi
8) o qui ho impedeix? Qui protegeix a la policia o qui li tira àcid a la cara?" Miquel Iceta contradiu l'amo Pedro Sánchez: "ERC són llops amb pell d'ovella", assegura. Ai, els pressupostos... Mecagon dena Miquel, pensen a Madrid... I comencen a circular noms que refacin ponts.
9) I hi ha un altre factor que pesa molt en aquests moments al PSOE, i són els resultats. I quins són els resultats del PSC de Miquel Iceta? Doncs bé, el PSC ha perdut dues eleccions generals consecutives, trenta alcaldies (de 119 a 89), afavorit investidura d'Albiol a Badalona,
10) perdut les diputacions de Tarragona i Lleida (i els respectius ajuntaments) i segona força a les europees. Sí, ha augmentat en vots en alguna ocasió, és al govern Ajuntament de Barcelona i ha recuperat la Diputació gràcies a JxCat (!). Però els resultats no són satisfactoris.
11) A més, a les eleccions del 21-12, amb una participació de gairebé el 80%, el PSC encapçalat per Iceta va quedar en quarta posició i amb només 17 diputats, tot i haver pactat amb les restes d'Unió contràries, per cert, al matrimoni homosexual (paradoxes de la política).
12) Miquel Iceta, a més, quan va veure que Salvador Illa agafava protagonisme dins del PSC el va enviar a Madrid amb un càrrec que no s'hi podia negar: ministre de Sanitat. La bicoca! Bon sou, xofer, reunions i sopars i cap mena de problema pq les competències estan traspassades.
13) Però arriba la pandèmia. La gestió de Salvador Illa no ha estat del tot encertada, però els comentaris d'Iceta han estat encara pitjor i l'han deixat en ridícul, com aquestes declaracions tres dies abans que Pedro Sánchez confinés Espanya sencera:
Miquel Iceta qüestiona la legalitat del confinament de la Conca d’Òdena (8 de maig)
Salvador Illa: "La Generalitat va confinar la Conca d'Òdena i ens va semblar bé" (29 de juny)
15) O aquestes declaracions fetes pocs dies després que Juan Carlos I fotés el camp d'Espanya acorralat pels escàndols de corrupció mentre demana mantenir la legislatura amb els partits que van donar suport a la moció de censura contra Rajoy🤔
16) I aquesta fotografia amb la llavors cúpula del Partit Popular que el perseguirà sempre:
i 17)
En fi, moltes més coses es podrien dir d'algú que porta més de trenta anys vivint de l'erari públic i xerrant pels descosits sense dir mai res, però potser ja és suficient.
Quina llàstima, el PSC...
"Per favor, obriu les cortines" (La psicosi de les 4.48. Sarah Kane)
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) El president @QuimTorraiPla és inhabilitat per la maquinària de l'estat. Convocatòria d'eleccions amb un sol objectiu: que l'independentisme perdi la majoria absoluta i no pugui formar govern. Com a molt, que un sol partit indepe entri al govern, però com el soci irrellevant.
2) Si l'independentisme perd el govern això suposa:
-taula de diàleg finiquitada. Ja no cal parlar amb ningú
-Pedro Sánchez pot acabar la legislatura tranquil sense haver de fer concessions als indepes ni "rendiciones de Pedralbes"
-Pedro Sánchez desarticula discurs PP, VOX i C's
3) -Els socis de govern de Pedro Sánchez ja no viuen en la incomoditat d'haver de parlar de "democràcia" cada vegada que la justícia espanyola se salta la llei contra els indepes
-Pedro Sánchez cohesiona govern i parla "dels temes que realment preocupen als espanyols"
1) L'exministre Jorge Fernández Díaz està imputat per l'operació Kitchen. La pregunta és: i per què precisament ara? Les clavegueres de l'estat fa anys que funcionen a tota màquina, i és conegut per tothom el seu modus operandi: Interior filtra a El Mundo/OK Diario/El Español/El
2) Confidencial una informació falsa, uns quants periodistes fan la feina bruta de redactat i finalment, uns partits polítics (cas Ada Colau a Barcelona) se n'aprofiten. Només un cec o algú fanatitzat no podia veure/creure que tota la merda acusatòria era totalment inventada.
3) Per tant, torno al principi: per què precisament ara? Jorge Fernández Díaz ja no pinta res, ni al govern ni al partit. Cospedal tampoc. Villarejo és a la presó. Sí, molt bé, es demostrarà el que tothom ja sabia de feia temps, que són una colla de degenerats i uns desgraciats.
1) Imagina una persona que va començar a treballar als cinc anys actuant damunt d'un escenari
Imagina que aquesta persona s'ha passat gairebé 70 anys de la seva vida voltant arreu del món per qüestions laborals i que ha pogut "gaudir" de la seva família en comptades ocasions
2) Imagina que aquesta persona va néixer en plena postguerra i que el seu pare es va passar anys a la presó per "rojo y separatista"
Imagina que aquesta persona va haver de marxar a l'estranger perquè li era impossible desenvolupar el seu talent en una dictadura assassina
3) Imagina tot això en un ambient de misèria, fam i de derrota humiliant
Imagina que aquesta persona era, a sobre, dona, republicana, independentista i artista
Imagina aquesta persona, com tantes altres, a qui prohibien parlar la seva llengua
1)
El diari britànic The Sunday Telegraph publicava el passat mes de març una informació segons la qual Felipe VI era el segon beneficiari d'un fons offshore de gairebé 65 milions d'euros que el rei emèrit, és a dir, Joan Carles I, hauria rebut com a regal d'Aràbia Saudita.
2) Aquesta informació va vincular per primera vegada l'actual rei Felipe VI amb la fortuna del seu pare no declarada, fora d'Espanya i mentre ocupava el tron. El procés per cobrar sempre era el mateix, segons informava el @diariARA.
3) Els diners es cobraven a Panamà, on Joan Carles I hi va constituir una fundació anomenada Lucum el 31 de juliol de 2008. Aquest compte estava vinculat al banc Mirabaud de Ginebra on es traspassaven els diners, segons el diari Tribune de Geneve. O sigui, de Panamà a Europa.
1) El procés d'autodeterminació de Catalunya es juga a casa i a Madrid, però cada vegada més també a les institucions europees i internacionals. Espanya ja no és un estat aïllat i reclòs en si mateix, com durant els 40 anys de franquisme, sinó que forma part d'un club amb regles.
2) Vivim en un món globalitzat i interrelacionat. Les notícies circulen a gran velocitat i amb un mòbil pots saber a l'instant què està passant als carrers de Hong Kong o seguir en directe la darrera roda de premsa de Donald Trump. El món s'ha fet petit, i les distàncies curtes.
3) Amagar notícies com ha fet la premsa espanyola (i part de la catalana) amb la corrupció de Juan Carlos ja no serveix. Tot i el silenci de la premsa, tothom estava assabentat de les corrupteles d'aquest "referent" de la transició (gairebé 1.000 morts polítiques documentades).