1) No sabria pas dir en quin tram i moment del camí cap a la Repùblica i per desempallagar-nos de la rèmora espanyola, ens trobem. Potser en un moment d'impasse? En un bon moment? En un mal moment? En un moment ni bo ni dolent sinó tot el contrari? FIL 🔽
2) El q sí sé del cert és q el terreny segueix sent desconegut, ple d'obstacles, paranys i joc brut. Tampoc sé del cert si tot just hem acabat de començar, si hem avançat o hem retrocedit o estem en etapes finals. Només sé q el q ens queda será molt dur, i q requerirà sacrifici.
3) I després tenim el tema de l'estratègia, font de conflictes interns, q sovint acaba per no servir per res, pq l'estratègia acostuma a ser linial i la realitat, tossuda, s'entesta en ser laberíntica (amb o sense minotaure) i això, ens agradi o no, es difícil d'assumir.
4) No seria gens estrany q ens haguèssim d'afrontar situacions inimaginables, d'aquelles q no donen massa marge a la reflexió minuciosa, on les pautes a seguir no depenen d'estratègia prefixada, sinó de la determinació, la capacitat de reacció i, sobre tot, de la convicció.
5) Convicció personal i col.lectiva, virtut cabdal dels q han fet història amb majùscules. I no s'ha de tenir por dels errors (tot i q ens semblin definitius). Sempre triaria al meu costat algú q arrisca, conscient q es pot equivocar, q algù q no arrisca pel risc d'equivocar-se.
6) L'error definitiu només viu en la política petita, joc de perdues i guanys. Per l'activista l'error és el principal motiu per aixecar-se i tornar-hi. Per dignitat, per imperatiu moral, pq t'ha endurit, pq l'error del passat no té valor si és el futur el q s'ha de conquerir.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
