Thread by @xavidomenech99

1) És molt normal que els mitjans de comunicació tinguin una visió particular del que passa fora del seu país. El que ja no és tan normal és que la majoria de mitjans espanyols, construeixin una realitat diferent en funció que les coses passin a Espanya o fora d'ella. FIL 🔽

2) A tot arreu s'han assabentat q a les demos contra restriccions #Covid hi juguen un paper clau grups feixistes q intenten capitalitzar el malestar de sectors afectats. A Espanya no. Allí no hi ha feixistes. Només "negacionistes" o "espanyols q defensen el pa dels seus fills"

3) Els mitjans teoricament "progres" acostumen a manifestar solidaritats amb causes de pobles q demanen sobirania per decidir el seu futur o q pateixen repressió per aquest motiu. Però si això es planteja dins de les fronteres de la grande i libre, aquesta solidaritat s'esfuma...

4) i acostuma a convertir-se en animadversió rabiosa, i condemna sense paliatius. Fora és una demanda digna de tots els els elogis, però dins la gàbia és d'una indecència insuportable i progres i fatxes mediàtics treuen bilis per la boca a l'hora de criminalitzar el "desafío".

4) Per a alguns mitjans a Espanya no hi ha ni hi hagut mai, governs feixistes, ni partits feixistes, com a molt "règims autoritaris" o "partits centre-dreta o liberals". Bolsonaro és feixista, d'acord. El problema és a l'hora de qualificar com a feixistes a feixistes espanyols.

5) Quan han de parlar de Vox, se'ls trava la llengua i no són capaços de pronunciar la paraula "extrema dreta" o "neofeixistes" per això es veuen obligats a utilitzar eufemismes com "populistas de derechas" o "el partido de Abascal" que queda molt modern i cosmopolita.

6) També són molt valents quan es tracta del fer el paripé i denunciar la deriva autoritària i les vulneracions de drets humans de governs o de formacions polítiques de fora, (Hongria, Polonia) i sobretot quan son d'ideologia esquerranosa i estan ubicats al continent americà.

7) Però a Espanya no. Facin el q facin seguiràn sent d "centredreta" o "liberals" i si es passen de frenada sempre hi haurá una excusa per justificar-ho, normalment basada en la necessitat de preservar "lo q nos une" (privilegis) i evitar "anomalies" i "infeccions secesionistes".

8) També hi ha certa predisposició en tractar com a herois i grans benefactors de la llibertat i dispensar honors de cap d'Estat a personatges q s'han autoproclamat presidents sense haver passat per les urnes, i q han tingut que fugir del seu país empaitats pel govern "efectiu".

9) Fins i tot han estat rebut per autoritats espanyoles i alts càrrecs institucionals. I els mitjans ho han beneït. El curiós del cas és que quan a casa seva un President legitimat per les urnes, ha de fugir per la nit pq se li acudeix donar veu al poble mitjançant referèndum...

10) i ha d'escapar de les represàlies de l'Estat que li vol endosar una causa judicial amb sentència preestablerta, vulnerant tot allò que es pot vulnerar, no mereixi cap altre qualificatiu per part dels mitjans, que el de "fugitivo", "forajido" i altres que són irreproduïbles.

11) En fí, d'això es pot deduïr q els mitjans utilitzen ulleres de diferent graduació en funció q els fets es produeixin dins o fora d'Espanya. Alguns, per informar de "lo nuestro" fan servir ulleres q ja s'utilitzàven en els temps que manava un paio al q li deien "Generalísimo"

12) I sembla que, tot i que siguin molt antigues i atrotinades, encara els hi fan molt bon servei.