Ha arribat el moment de complir la meva paraula. La quota que li pagava a Rufián no passaria de ser una anècdota, però davant l’amenaça que el futur de CAT depengui d'uns filibusters, m'obliga a fer aquest crit d’alerta fins allá on pugui arribar. (ENFILLAL)
Si hem de fer cas al CIS, sembla que les estomacades del Primer d'Octubre i la perversió d'un Estat venjatiu i sense separació de poders ha fet efecte en uns votants que manipulats per interessos partidistes, manifesten clars símptomes d'estar afectats per la síndrome d'Estocolm.
Fa temps vaig decidir que les rancúnies personals no em robarien la tranquil·litat d'esperit. Tinc raons però, per a témer que les ànsies de poder d'uns quants puguin acabar amb la Catalunya per la qual tanta gent de bona fe s’ha deixat la pell. I jo per aquesta Catalunya MATOOO!
No comptava ensopegar amb indepes falsos. A Súmate gaudia d'un cert prestigi com a fundador a TGNA, juntament amb @nicolasafernand, com a economista i segurament com a vell. Rufián es va posar la pell de xai per guanyar-se la meva confiança. Vaig badar i em vaig deixar ensarronar
Per sobre de la meva confiança Rufián havia de guanyar-se la d'Eduardo Reyes; era el trampolí que li assegurava pastar a prop de Junqueras i aconseguir ser nomenat cap de colla del nou projecte "castellanitzar Esquerra" amb desfermada competència amb Trinitro.
L’enfrontament Rufian vs. Trinitro va culminar amb aquell trist espectacle on va caldre separar-los, davant un estupefacte Eduardo Reyes, malgrat la seva experiència pugilística. Trinitro es va refugiar en el vell truc: "un momento que me quito las gafas”.
No podem deixar a l'avui "honorable" diputat d'ERC Trinitro fora de la funció. Un personatge que s'havia passat la vida a la banqueta de la UGT de sobte va veure la llum de l'innovador independentisme junquerista. Recolzat per la tribu socialista, va intentar enderrocar Reyes.
Preparant l'assemblea, me’n duc una sorpresa surrealista: ni Reyes ni Rufián eren socis de l'Entitat. Els vaig dir de tot. Com voleu presentar-vos a una assemblea amb oposició, en la qual ni l’actual president ni l’aspirant a vicepresident son socis? Vaig dir-me: On m'he ficat?
Els vaig forçar a fer-se socis. Reyes va pagar-se la quota, però Rufián va dir: “Bastante hago con ceder mi carisma; és Súmate quien debe pagarme a mí” No hi havia res a pelar; pel bé de l'Entitat, vaig decidir fer-me càrrec de la seva quota. Li va semblar bé.
No va servir de gaire; per a ser càrrec electe, els estatuts exigien temps mínim com a sóci. ERC va forçar Reyes a dimitir i van recórrer a Chema Clavero que en aquell temps no els hi semblava perillós. També van ordenar Trinitro retirar-se ; si no ho feia, mai seria diputat.
L’admirada guerrillera @PilarCarracelas intentant apropar l’aigua al seu molí, pronostica que ERC i JxCat pactaran després de les eleccions. Greu error de càlcul. Només que les previsions del CIS s'apropin a la realitat, o tot canvia com un mitjó o el Tripartit serà una realitat.
Perquè crec que el Tripartit és a tocar? Sortint d'un acte, Reyes amb la seva fresca ingenuïtat i davant meu li va dir a Junqueras: “El President ha invitado a la Junta de Súmate a Palau”. Contestació literal: "A esos ni agua". Encara no havien començat les hostilitats.
De debò hi ha algun ingenu en aquest món que pugui pensar que Junqueras i companyia han malmès conscientment 90 anys d'història d'un partit per tornar a pactar amb Puigdemont? La fugida cap endavant és obligada.
No vull cansar-vos més. Queda pendent el darrer enfillal “La traïció d’en Rufián”. Serà en una propera entrega.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
