La setmana entrant seguirem amb el tercer enfillal de les págines viscudes amb els destralers de la política catalana. Avui toca un entremès dominical per anar fent boca. Podeu fer un tast. Sense cap compromís; com si estiguéssiu a casa vostra.
Estic envoltat (per videoconferència) d’indepes de tots colors que encara estan astorats pels successos del Primer d'Octubre i les seves derivades. Per molt tràgics que ens semblin els esdeveniments, només són una gota d'aigua al oceà de la història de Catalunya.
Per als empresonats ja ha passat l'època romàntica en la qual la gent llançava globus al vent i els desitjava presencialment bona nit. El XXI no és un segle d'herois i l'instint de conservació és justament això; un instint.
Fixeu-nos en el cas de l'altre temps idolatrat Trapero; s'ha salvat pels pèls, dient que estava disposat a detenir el MH President, jurant fidelitat als principis del Movimiento del 78 i posant-se a les ordres dels generals i comandaments de la guàrdia civil i la policía
Tinc la sort de tenir amics a tot arreu, també a departaments de la Generalitat; fins i tot algun saludat a Presidència que està abonat des de l'anterior Tripartit i desenvolupant tasques pròpies del seu càrrec de socialista penedit i avuí curiosament vicepresident de Súmate.
Aquests amics em diuen en confiança que al seu departament existien estructures d'estat a punt de caramel; només faltava l’obligat encaix amb un embolcall econòmic-financer que no existia. De bon principi a vicepresidència econòmica tothom arrossegava els peus.
Per que ningú en parla? Els empresonats no es veurien perjudicats perquè no poden ser jutjats dos cops pels mateixos "delictes". I el jutge Vidal s'ha convertit de sobte en el patró dels cartoixans.
Alguns creuen en miracles eixampladors i sobtats del mossèn i en pans i peixos, però el "miracle" es va gestar fa anys a Súmate; comprant voluntats a les penyes del Reial Madrid de Sant Vicenç dels Horts i amb la connexió socialista amb Ernest Maragall i la comuna amb Nuet.
Aznar pot ser el que volgueu però no anava desencaminat. Sap el que va passar amb ERC, POUM, FAI, PC, etc. En definitiva la divisió que ens va conduir directament al fracàs només començar. Ja poden utilitzar les metàfores que vulguin, però llavors i ara divisió és divisió.
El botiflerisme forçat o voluntari -més o menys teledirigit des de l'epicentre peninsular-, ha esdevingut estructural a la història de CAT i la seva eina ha estat la división entre els catalans, utilitzant com a munició les diferències socials, la llengua o el preu dels cigrons.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
