Avui m’agradaria explicar-vos per què el llatí va morir, com a llengua, al segle XIX. Fil 👇
Quan pensem en el llatí pensem en els romans, però aquesta idea és relativament moderna. El llatí neix al Laci com a llengua de Roma i dels seus habitants...
I s’estén per tota Europa durant l’expansió de Roma (s. III aC - I dC). És aquí, en època d’August, quan el llatí que estudiem avui dia (a batxillerat) s’atura i “mor” com a llengua parlada.
Els llatinistes ens referim al llatí del s. II dC i dels anys següents com a “llatí imperial”. Hi ha canvis fonològics, lèxics i sintàctics importants que el distancien del llatí anterior o “clàssic”.
Tots aquests canvis aniran a més, generant les llengües romàniques en poc més de 500 anys. El llatí escrit incorporarà molts trets regionals donant un pout-purri que tenia poc a veure amb el llatí de Roma.
El llatí de Roma s’instaura com a únic model vàlid de llatí per escriure (i parlar) al Renaixement. Els humanistes (s. XV) “congelen” el llatí prenent com a model el gran autor clàssic de Roma, Ciceró (s. I aC).
Newton, Leibniz, Descartes o Linnaeus, científics de l’Europa moderna, empraran aquest llatí clàssic a les seves obres instaurat pels renaixentistes. I abans?
Durant tota l’Edat Mitjana el llatí s’emprava, escrit, per moltíssims documents (contractes, butlles papals, albarans...). Però aquest llatí, “contaminat” en l’opinió renaixentista, no es parlava ja enlloc.
La ment renaixentista és inversa a la ment moderna en aquest aspecte: en lloc de suplantar una llengua morta per una de viva, fan que la llengua de ciència i de cultura sigui “encara més morta”.
L’invent va durar un cert temps. Al segle XIX, els romàntics reivindiquen les literatures i cultures nacionals per oposició a l’universalisme il·lustrat. Darwin, per exemple, ja no escriurà “L’origen de les espècies” (1859) en llatí, sinó en anglès.
L’agonia del llatí pren força al segle XIX sobretot a França, llavors el referent cultural a Europa, que comença a exportar la seva llengua com a llengua franca en detriment del llatí clàssic.
Els canvis, però, triguen a assentar-se. La universitat d’Oxford feia exàmens d’accés amb llatí obligatori fins l’any 1960. I que jo sàpiga, l’última tesi doctoral escrita enterament en llatí és de l’any 1998, a Finlàndia.
El primer botxí real del llatí va ser el francès, però naturalment les potències que van venir després (Alemanya, i sobretot Estats Units) es van apuntar al carro de promocionar la seva llengua.
Potser en un futur ens replantegem les coses. Mentrestant, penseu en el llatí com a llengua no dels romans, sinó sobretot de Ciceró... i de Newton, Vesal o Erasme.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
