Thread by @DavidGarRubert

Reeeeeeeeeeesulta que...

...vostè, és alcaldessa d’una ciutat costanera catalana. I té un projecte, que és construir coses, edificis, coses, edificis, coses. En uns terrenys que té per allà, per la vila...

(phil⬇️⬇️⬇️. Ho sento: és llarg. Molt llarg. Absteniu-vos impacients...)

Doncs bé: vostè vol fer això, peeeeeerò, ves per on...

...en el solar, ja hi ha coses.

Coses velles.

Coses #romanes.

Més encara: aquestes coses romanes no només hi són i, per tant (com a bona alcaldessa catalana de dretes que ets), et molesten, són un fucking problema ja d’entrada, per defecte, pel simple fet d’existir, de ser pedres velles, sinó que, a més resulta que:

-Estan molt ben conservades

-A banda de ser romanes, són, a més, especialment antigues (de les primeres coses romanes que fan els romans per aquí...)

-La història a que van lligades aquestes coses romanes té transcendència a una escala mediterrània

NO EM DIREU QUE NO ÉS TENIR MALA SORT!

JODER!!!! NO ES PODIEN ESTAR QUIETS A LA SEVA ITÀLIA, AQUESTS PUTUS #ROMANS, I NO VENIR-NOS A TOCAR LA PERA ALS QUE, LÒGICAMENT I DE FORMA CIVILITZADA, TENIM EL SANTÍSSIM OBJECTIU DE FER PISOS I PISOS I SUPERMERCATS I SUPERMERCATS??!! SEMPRE EN CONTRA DEL PROGRÉS, AQUESTS ROMANS!

Perquè, és clar -explicaràs a tort i a dret- (i, de fet, en la teva santa ignorància fins i tot, potser, arribaràs a creure’t aquesta mena de pensaments que surten alegrament de la teva ment privilegiada), coses com aquestes, que t’aparegui inopinadament

un jaciment arqueològic important en una ciutat, en realitat, passa molt poques vegades!

I afirmaràs, encara de forma més rotunda si cap, coses de l’estil: “I, si per alguna mala fortuna això passa, que et surti un jaciment al mig del poble, les nacions més civilitzades del món

-i no oblidem mai que #Catalunya és una #nació molt, però que molt #civilitzada!- ja sabeu que actuen sempre igual, prioritzant el progrés (ço és: lo #super) i no pas les pedres!!!!”.

I amagaràs, o, més probablement, ignoraràs, que al món civilitzat, en canvi, sí que passen sovint, coses com aquestes.

Que sí, que sí! Vine: en un momentet de no res, te n’ensenyaré algunes (i centrant-nos, tan sols, en alguns molts pocs exemples de

tan sols DUES de les nacions civilitzades d’Europa: #Anglaterra i #Gales):

Passen coses com aquestes, per exemple, a Arbeia, a South Shields, a tocar de Newcastle upon Tyne (per a tu -permet-me que ja et tutegi, a aquestes alçades-, alcaldessa, tan sols Newcastle, a seques;

no t’hi trenquis el cap...), on va i els apareix un jaciment romà en una zona on podrien fer-hi cases (ai, calla, que això em sona, no?🤔) i van, i decideixen no fer-les! Prefereixen reservar l’espai, excavar tot el jaciment, musealitzar-lo i fer-lo visitable.

I ves que, inopinadament (putada...), avui dia, això funciona com una moto i està plenament integrat al seu entorn urbà. Més encara:el millora, l’enriqueix, l’ennobleix. Potencia i fa millor, i més esponjós, amable, agradable i culte, el paisatge urbà d’aquella zona de la ciutat.

Vaja, pos resulta que sí que passa, tu...

Però, ves per on: quina sorpresa! Que resulta que també en altres llocs d'aquestes civilitzades nacions han passat coses similars! Que resulta que Arbeia no és una excepció!!!!

També ha passat el mateix a Benwell, per exemple!

O a Segedunum, North Tyneside!

O a Segontium, Caernarfon!

O (toca’t els nassos!) al propi Londres!!!!

I n’hi ha més, de casos idèntics. Li recomano molt la visita a aquests puestus, alcaldessa. Cregui'm, faci'm confiança: li agradarà.

Ha passat en aquests i altres llocs i resulta que en cap d’ells han decidit enterrar les restes vergonyosament en un soterrani fosc i humit

per tal que no molestin (ja que no ens les podem petar, que és el que el cos realment ens demana: mira que perdre tanta superfície, que seria super-util per a poder tenir, encara, una planta més de pàrquing!!!!).

Just al contrari: les han posat en valor, les han preservat i, ara, el seu món és millor que no ho era abans que les restes apareguessin.

El que l’Ajuntament de #Calella vol fer amb les restes del Roser és un atemptat patrimonial. I una vergonya. Però no és cap novetat: a la nostra civilitzada Catalunya, això passa de forma continuada.

No, no som una nació civilitzada: som un poble per civilitzar. Un dels millors indicadors per identificar el grau de civilització d’una nació és la forma com concep i tracta el seu patrimoni arqueològic. A Catalunya tenim l’oportunitat de posar el termòmetre sobre aquesta qüestió

molt i molt sovint; continuadament. I, malauradament, encara ara, com mostra el cas de Calella, aquest termòmetre segueix indicant febre alta. Segueix marcant que, a nosaltres, el patrimoni arqueològic no ens aporta joia ni ens representa cap oportunitat de res:

per a nosaltres, catalanes, catalans, encara ara, i com fa ja més de 100 anys, el patrimoni arqueològic és un problema, una nosa. I així ens van les coses.

Nihil novum sub sole.

Amunt, Ajuntament de Calella! Felicitats, i endavant amb el sepeli de les vostres magnífiques restes! Res us ho impedirà, sens dubte; ans al contrari. És més: la majoria de vosaltres, dels que esteu a favor del sepeli, estareu fins i tot satisfets, del que esteu a punt de fer.

I en la vostra tremenda ignorància (superlativa) fins i tot pensareu, de forma completament equivocada, que esteu fent un bé pel poble.

No pateixi, senyora alcaldessa, no es faci mala sang: sap tan bé com jo que, sent com és el nostre poble, la nostra nació,

no hi haurà problemes per a fer lo super.

Sapigueu també, però, tots vosaltres, els responsables d’aquesta vergonya infame, que algun dia aquest putu país nostre es civilitzarà. I aquell dia, d’aquí 40, 50 o 60 anys, els catalans i les catalanes de llavors miraran enrere.

I sentiran una vergonya infinitament pregona pel que avui dia estem fent amb el nostre extraordinari llegat patrimonial arqueològic. Amb el magnífic darrer exemple aquest, de Calella.

I quan arribi aquest dia, i aquestes coses es percebin, per fi, de la manera com és pròpia dels països realment civilitzats, aquells catalans podran agafar els documents i posar nom i cognoms als responsables de la vergonya.

Ai, la Història, ja ho té, aquestes coses: que, molt sovint, tard o d'hora, acaba assenyalant directament amb el dit els responsables directes dels ultratges.