1) Espanya queda arraconada en el repartiment de cadires després de les eleccions europees del maig de 2019. L'única peça relativament important que obté Pedro Sánchez és la de Josep Borrell, que ocuparà -amb molta oposició- el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea
2) Josep Borrell ja havia estat president del Parlament EU i un furibund antiindependentista. Per això, Pedro Sánchez aposta per Borrell, un català que s'enfrontarà als "indepes" (situant el marc mental en un conflicte entre catalans) i que coneix bé les institucions europees.
3) Però no ens enganyem: que Josep Borrell ocupi el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea és un premi de consolació per a Espanya. I si no, llegiu el que deia la premsa espanyola abans del nomenament de Josep Borrell...
4) Espanya encara té pes internacional (per població i territori) però no es correspon gens aquest pes amb la influència que hauria de tenir. Dit d'una altra manera, països amb menys població i km2 gaudeixen de molta més rellevància i prestigi diplomàtic que no pas Espanya.
5) L'escassa influència d'Espanya en l'esfera internacional es deu a varis factors, i un és l'1-O. La manera que l'Estat (i dic Estat, no pas el govern) intenta resoldre el conflicte (a cops de porra) fa obrir els ulls a mig món i que aquest es plantegi el relat de la transició.
6) Que l'1-O va fer mal a Ñ ho diu la vicepresidenta Nadia Calviño en una entrevista a la COPE del 31 de maig: "El fracaso del 1-O, unas escenas que eran incomprensibles fuera de nuestro país y que me costó mucho explicar a los que me rodeaban. Ese camino no lo podemos retomar".
7) Per contrarestar l'escassa presència espanyola a les institucions europees, Pedro Sánchez inicia una ofensiva per tal que la seva vicepresidenta Nadia Calviño opti a presidir l'Eurogrup. Espanya lliga el suport d'Alemanya, Itàlia i França. Tot sembla decidit: Calviño guanyarà
8) El 9 de juliol de 2020 es vota. La premsa espanyola fa dies que anuncia la victòria de Calviño: és el que passa quan fas propaganda i t'oblides del periodisme, que tens molts números de pifiar-la. I això és el que acabarà passant. En votació secreta, Calviño perd la votació.
9) L'irlandès Paschal Donohoe és qui presidirà l'Eurogrup. Els mitjans espanyols, que fa anys que no entenen com funciona el món, culpabilitzen Sánchez de la derrota, però els que analitzen a fons aquestes qüestions intueixen que el problema és que Espanya cotitza a la baixa.
10) La derrota de Nadia Calviño,, segons alguns analistes, es produeix perquè Espanya, tot i els eufemismes, està sent intervinguda i rescatada. I amb la presidència de l’irlandès Donohoe a l'Eurogrup s'imposa la duresa i un major control sobre Espanya i les seves finances.
11) No oblidem que ja abans de la pandèmia, la desigualtat econòmica a Espanya era més gran que a la resta d'economies avançades, la renda per càpita un 27% menor que la dels països més avançats de l'OCDE, la productivitat un 19% més baixa i la taxa d'ocupació també.
12) Els països petits i estalviadors saben que els tocarà obrir la cartera per rescatar Espanya, i voten Donohoe, un conservador de la seva confiança per controlar els diners. La derrota de Calviño és una bufetada a la diplomàcia espanyola i la prova dels recels que genera Ñ.
13) Per entendre la importància de presidir l'Eurogrup, adjunto aquest fragment publicat pel diari El Mundo del mateix 9 de juliol de 2020: "La presidencia del Eurogrupo no da poderes ejecutivos a su responsable, no hay voto de calidad o capacidad de decisión unilateral. Pero si
14) otorga la capacidad de controlar y fijar la agenda (...) Y en un momento en el que se tienen que decidir o perfilar cuestiones como el Fondo Recuperación de la UE de hasta 750.000 millones euros, el Presupuesto comunitario hasta 2027, completar la Unión Bancaria, o perfilar
15) cómo será el proceso para evaluar los Planes Nacionales de Reformas y quién tendrá la última palabra sobre la condicionalidad para que los países puedan recibir los fondos comunitarios, tener a alguien al frente del Eurogrupo se antojaba importantísimo". Exacte!
16) I a partir d'aquí, apareixen les següents notícies, com ara aquesta del 21 juliol de 2020:
-"Las ayudas se entregarán por tramos y el desembolso se supedita a la aplicación de las reformas"
-"Cualquier gobierno UE podrá paralizar los pagos si cree q Sánchez no cumple"
👇👇
17) -"Se trata de una intervención de facto de la economía española desde la UE"
19) O aquesta d'avui mateix, 19 de juliol de 2021:
El Gobierno holandés pide supeditar futuros pagos a España a que cumpla los objetivos del plan: "No está claro. Hay dudas". El Ejecutivo de Rutte se compromete con su Parlamento a seguir "de cerca" cómo cumple Sánchez
i 20)
I mentre, el primer ministre belga, el liberal Alexander De Croo, va comparar Espanya amb Hongria o Polònia en qüestió de drets fonamentals
I el New York Times, en la seva edició internacional, va entrevistar a Jordi Cuixart
I Nadia Calviño va perdre
I aquí ho deixo
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) La 66ena edició del concurs @mariacanals_bcn finalitza avui amb el lliurament de premis al Saló de Cent de @bcn_ajuntament. En aquesta edició, el primer premi se l'ha endut el georgià de 20 anys Sandro Gegechkori, seguit pel xinès Ziming Ren i el portuguès Rafael Kyrychenko.
2) Per a molts joves -i no tan joves- Maria Canals (1914-2010) és només el nom d'un concurs de música clàssica que se celebra cada any a Barcelona i que treu una colla de pianos de cua al mig del carrer per a qui vulgui tocar-los. I sí, Maria Canals és un concurs de música, es fa
3) a BCN, hi participen joves estudiants d'arreu del món, i treuen els pianos al mig del carrer. Però Maria Canals és molt més que una marca; és un referent de la música i la pedagogia, i sobretot un projecte cultural d'abast internacional creat del no res i enmig d'una dictadura
1) Albert Rivera ha estat un dels polítics més sobrevalorats del nostre país. Ni coherència, ni intel·ligència, ni empatia, ni encara menys visió estratègica. Un bluf que durant uns anys ha ocupat hores i pàgines als mitjans que el presentaven com un estadista quan en realitat és
2) un populista aprenent d'Alejandro Lerroux. Rivera es despertava socialdemòcrata, dinava liberal, feia el cafè conservador i se n'anava a dormir amb VOX. Un partit de frikis i violents emparat per l’Íbex35 i certs "intel·lectuals" que s'autoproclamaven "d'esquerres", rabiosos
3) amb l'alcalde Pasqual Maragall a qui acusaven de traïdor per haver pactat amb el "nacionalisme" quan es van crear els tripartits amb ERC. Rivera no ha aportat absolutament res ni a la societat catalana ni a l’espanyola. El seu partit, Ciudadanos, no sabies si era de dretes o
1) Dos tòtems del periodisme unionista com Fernando Ónega i José Antonio Zarzalejos ja escrivien el passat 21 d'octubre uns articles impregnats de derrotisme demostrant el desastre que "regna" a Espanya i que les coses no van bé. Aquests darrers dies n'hem tingut més exemples.
2) Tots aquests articles d'opinió (i algun d'informació) que s'han publicat recentment tenen en comú tres titulars: Espanya rebrà fortes garrotades judicials provinents d'EU, l'indult és una derrota en tota regla de l'Estat, i el president @KRLS tornarà relativament aviat.
3) Es podria dir que el derrotisme s'ha instal·lat des de fa temps a la corte y villa i que alguns ja han començat a obrir els ulls a la realitat. I si no, aquí en tenim un dels millors exemples, la recent entrevista a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que deia el següent:
1) Colón (1a parte)
Domingo 10 febrero 2019. Demostración de fuerza de Partido Popular, Ciudadanos y Vox en el centro de Madrid para defender la unidad de España, pedir elecciones inmediatas y protestar contra la "política de diálogo" de Pedro Sánchez con el Gobierno de Cataluña.
2) Resultado de la manifestación de Colón unos meses después:
-El Partido Popular obtiene los peores resultados de su historia en las elecciones del 28 abril de 2019: 66 diputados (de 137) y pierde unos cuatro millones de votos respecto a las anteriores elecciones generales
3) -Ciudadanos y Manuel Valls, que también participó en la manifestación de Colón, obtienen solo 6 concejales en las elecciones municipales de Barcelona
-El presidente Macron advierte a Albert Rivera que no acepta ambigüedades con Vox y amenaza con romper la "cooperación" en EU
1) Recapitulem i situem-nos al diumenge 10 de novembre de 2019 i així potser entendrem una mica millor tot el que està passant ara. El 10N se celebren eleccions generals, i tot i guanyar-les el PSOE, els resultats han estat força mediocres. Pedro Sánchez és un cadàver polític.
2) El CIS augurava gairebé 150 diputats al PSOE, i no només no s’hi acosta sinó que encara perd terreny respecte a les eleccions del 28 d’abril del mateix any: de 123 diputats (28 abril) a 120 (10 novembre). I clar, comencen les especulacions i el soroll de sabres dins del partit
3) La vella guàrdia li té ganes, a Sánchez, no el pot ni veure. Va guanyar en unes primàries a la candidata oficial, Susana Díaz, tot i el suport que "la sultana" va rebre dels aparells del partit, i a sobre va fer fora Rajoy en una moció de censura amb el suport dels indepes!
1) Recordo un sopar que vam anomenar el dels "12 apòstols" celebrat el febrer de 2020, just unes setmanes abans del confinament, que una persona prou rellevant va deixar anar aquesta afirmació: "la cuestión es saber si Felipe VI está por encima de las altas instancias judiciales
2) (TC, TS, AN) o bien por debajo. En el caso que esté por encima la solución es bastante fácil, ya que los altos representantes judiciales podrían argumentar que cumplían órdenes. En el caso que Felipe VI esté por debajo, la cosa se complica".
3) Qui està per damunt, el rei o l'alta judicatura?
Continuem. Avui, l'actual president del TS, Carlos Lesmes, ha dit que “un indulto, cuando no hay concordia, es difícil de aceptar”.
Recordeu aquesta afirmació de Carlos Lesmes i ara fem un salt enrere, cap al setembre de 2020