1) Sobre les subvencions als mitjans i els tertulians
1. Aquest no és un problema de l'actual govern o de l'anterior, sinó que el desastre ve de lluny 2. Cap govern (ni els d'abans ni el d'ara) ha estat mai interessat en "encarar" el problema 3. Els mitjans reben subvencions 👇
2) del govern, però també de tot tipus d'administracions (Diputacions, Consells Comarcals, ajuntaments...) 4. Els mitjans són els que envien els seus periodistes i/o analistes a les tertúlies. Són corretges de transmissió. Desapareix la pluralitat en favor d'un discurs únic.
3) 5. A les tertúlies no s'aposta per "especialistes" i/o "professionals del sector", és a dir, no es fa una tertúlia el dilluns sobre economia amb economistes, per exemple, i això ens aboca a situacions grotesques com Gonzalo Bernardos (per citar-ne un) parlant sobre la pandèmia
4) 6. Les tertúlies on cada partit hi envia el seu representant no aporten res. Abans que obrin la boca ja saps què diran. Durant la pausa de publicitat reben al seu mòbil les consignes per contrarestar tal o qual informació 7. Desaparició del pensament crític als mitjans. Greu!
5) 8. Per participar en tertúlies tens dos camins: convertir-te en un bufó, o bé "ser proper a tal o qual partit". Però si un dia dius que el President ho ha fet bé i a l'endemà dius que aquesta decisió no ha estat encertada ets fulminat. No t'ubiquen, per tant, no ets de fiar
6) 9. Tot això denigra la professió i el corporativisme impedeix la crítica (si dius que tal mitjà no l'ha encertat automàticament ets dels altres). Però hi ha una realitat: el cas Palau de la Música era un "secret" conegut per tot Déu. Per què ningú va dir res? Per què no es va
7) investigar? Fàcil: la subvenció al mitjà i la pagueta al tertulià podien desaparèixer de cop, "i els altres també tenen coses a amagar" 10. I per aquest motiu, elements com Albert Boadella són invisibles als nostres mitjans (i teatres públics). I quan dic Boadella podria dir
8) molts altres noms que no han merescut ni una línia als nostres mitjans subvencionats i en canvi d'altres amb diners a Andorra han tancat llistes electorals. 11. Last but not least: les xarxes socials són un espai de llibertat (i d'alguns intoxicadors també) però també té un
9) cost per a alguns "per què no li dius que ens enviï un article?" Resposta: "Un article d'aquest tio? Però sí és un frikie de twitter!"
I twitter va ser el primer i pràcticament l'únic "mitjà" on el març de 2018 es deia (amb proves) que @KRLS no seria extradit a Espanya.
FI.
PS 1. La superioritat moral és directament proporcional a la subvenció que rep el teu mitjà 2. Podria el teu mitjà sobreviure sense subvencions? 3. Un diari s'inventa un cc suís atribuït a @xaviertrias i el director participa en tertúlies a @tv3cat donant lliçons periodisme
Etc
PS2
Com diu @EsteveCanPixa, "les subvencions tenen unes bases reguladores clares (ja no entro en la direccionalitat de les bases) i hi entres o no. En canvi això és publicitat institucional contractada a dit". Sigui com sigui, el problema continua sent exactament el mateix...
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Dijous 8 juliol: El @parlamentcat aprova una esmena de @JuntsXCat que insta al govern a presentar la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. La proposta tira endavant amb els vots de Junts i PSC, entre d'altres, i l'abstenció d'@Esquerra_ERC.
2) Dissabte de 10 juliol. Pedro Sánchez fa una profunda remodelació del seu govern. Iceta és enviat a Esports i l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, és nomenada ministra de Transports. Dies després, Raquel Sánchez diu que l'ampliació de l'aeroport és "oportuna i necessària".
3) Dijous 15 de juliol. El Govern dóna llum verda a la candidatura Pirineus-Barcelona. El president Pere Aragonès envia una carta al Comitè Olímpic Espanyol per tal que formalitzi i tiri endavant els tràmits oficials per poder optar a organitzar els Jocs d’Hivern de 2030.
1) Espanya queda arraconada en el repartiment de cadires després de les eleccions europees del maig de 2019. L'única peça relativament important que obté Pedro Sánchez és la de Josep Borrell, que ocuparà -amb molta oposició- el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea
2) Josep Borrell ja havia estat president del Parlament EU i un furibund antiindependentista. Per això, Pedro Sánchez aposta per Borrell, un català que s'enfrontarà als "indepes" (situant el marc mental en un conflicte entre catalans) i que coneix bé les institucions europees.
3) Però no ens enganyem: que Josep Borrell ocupi el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea és un premi de consolació per a Espanya. I si no, llegiu el que deia la premsa espanyola abans del nomenament de Josep Borrell...
1) La 66ena edició del concurs @mariacanals_bcn finalitza avui amb el lliurament de premis al Saló de Cent de @bcn_ajuntament. En aquesta edició, el primer premi se l'ha endut el georgià de 20 anys Sandro Gegechkori, seguit pel xinès Ziming Ren i el portuguès Rafael Kyrychenko.
2) Per a molts joves -i no tan joves- Maria Canals (1914-2010) és només el nom d'un concurs de música clàssica que se celebra cada any a Barcelona i que treu una colla de pianos de cua al mig del carrer per a qui vulgui tocar-los. I sí, Maria Canals és un concurs de música, es fa
3) a BCN, hi participen joves estudiants d'arreu del món, i treuen els pianos al mig del carrer. Però Maria Canals és molt més que una marca; és un referent de la música i la pedagogia, i sobretot un projecte cultural d'abast internacional creat del no res i enmig d'una dictadura
1) Albert Rivera ha estat un dels polítics més sobrevalorats del nostre país. Ni coherència, ni intel·ligència, ni empatia, ni encara menys visió estratègica. Un bluf que durant uns anys ha ocupat hores i pàgines als mitjans que el presentaven com un estadista quan en realitat és
2) un populista aprenent d'Alejandro Lerroux. Rivera es despertava socialdemòcrata, dinava liberal, feia el cafè conservador i se n'anava a dormir amb VOX. Un partit de frikis i violents emparat per l’Íbex35 i certs "intel·lectuals" que s'autoproclamaven "d'esquerres", rabiosos
3) amb l'alcalde Pasqual Maragall a qui acusaven de traïdor per haver pactat amb el "nacionalisme" quan es van crear els tripartits amb ERC. Rivera no ha aportat absolutament res ni a la societat catalana ni a l’espanyola. El seu partit, Ciudadanos, no sabies si era de dretes o
1) Dos tòtems del periodisme unionista com Fernando Ónega i José Antonio Zarzalejos ja escrivien el passat 21 d'octubre uns articles impregnats de derrotisme demostrant el desastre que "regna" a Espanya i que les coses no van bé. Aquests darrers dies n'hem tingut més exemples.
2) Tots aquests articles d'opinió (i algun d'informació) que s'han publicat recentment tenen en comú tres titulars: Espanya rebrà fortes garrotades judicials provinents d'EU, l'indult és una derrota en tota regla de l'Estat, i el president @KRLS tornarà relativament aviat.
3) Es podria dir que el derrotisme s'ha instal·lat des de fa temps a la corte y villa i que alguns ja han començat a obrir els ulls a la realitat. I si no, aquí en tenim un dels millors exemples, la recent entrevista a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que deia el següent:
1) Colón (1a parte)
Domingo 10 febrero 2019. Demostración de fuerza de Partido Popular, Ciudadanos y Vox en el centro de Madrid para defender la unidad de España, pedir elecciones inmediatas y protestar contra la "política de diálogo" de Pedro Sánchez con el Gobierno de Cataluña.
2) Resultado de la manifestación de Colón unos meses después:
-El Partido Popular obtiene los peores resultados de su historia en las elecciones del 28 abril de 2019: 66 diputados (de 137) y pierde unos cuatro millones de votos respecto a las anteriores elecciones generales
3) -Ciudadanos y Manuel Valls, que también participó en la manifestación de Colón, obtienen solo 6 concejales en las elecciones municipales de Barcelona
-El presidente Macron advierte a Albert Rivera que no acepta ambigüedades con Vox y amenaza con romper la "cooperación" en EU