1) Dijous 8 juliol: El @parlamentcat aprova una esmena de @JuntsXCat que insta al govern a presentar la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. La proposta tira endavant amb els vots de Junts i PSC, entre d'altres, i l'abstenció d'@Esquerra_ERC.
2) Dissabte de 10 juliol. Pedro Sánchez fa una profunda remodelació del seu govern. Iceta és enviat a Esports i l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, és nomenada ministra de Transports. Dies després, Raquel Sánchez diu que l'ampliació de l'aeroport és "oportuna i necessària".
3) Dijous 15 de juliol. El Govern dóna llum verda a la candidatura Pirineus-Barcelona. El president Pere Aragonès envia una carta al Comitè Olímpic Espanyol per tal que formalitzi i tiri endavant els tràmits oficials per poder optar a organitzar els Jocs d’Hivern de 2030.
4) Dilluns 2 d'agost. Els governs català i espanyol pacten l'ampliació aeroport del Prat (intercontinental) i que els de Reus i Girona disposin d'estacions d'alta velocitat. A la reunió hi assisteix el vicepresident Jordi Puigneró (JuntsxCat) i la ministra Raquel Sánchez (PSC).
5) Dimarts 29 de juny. Reunió entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès al Palau de la Moncloa. El president espanyol es compromet a donar suport per tal que la candidatura Pirineus-Barcelona sigui l'organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2030.
6) Juliol 2017. En la celebració del 25è aniversari dels JJOO Barcelona, el president Carles Puigdemont assegura que “Catalunya està preparada per organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern" i, per tant, “projectar-nos novament al món a través de l’esport”.
7) Aquests són els fets. I ordenats potser s'entén tot plegat una mica millor. A partir d'aquí, que cadascú en tregui les seves conclusions. Les meves ja les vaig escriure l'11 de juliol:
i 8)
Dit això, no opino sobre la conveniència d'organitzar uns JJOO d'hivern al Pirineu ni sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat. No tinc els coneixements i em falta informació. Senzillament exposo uns fets que relacionats fan intuir una estratègia negociadora entre governs.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Sobre les subvencions als mitjans i els tertulians
1. Aquest no és un problema de l'actual govern o de l'anterior, sinó que el desastre ve de lluny 2. Cap govern (ni els d'abans ni el d'ara) ha estat mai interessat en "encarar" el problema 3. Els mitjans reben subvencions 👇
2) del govern, però també de tot tipus d'administracions (Diputacions, Consells Comarcals, ajuntaments...) 4. Els mitjans són els que envien els seus periodistes i/o analistes a les tertúlies. Són corretges de transmissió. Desapareix la pluralitat en favor d'un discurs únic.
3) 5. A les tertúlies no s'aposta per "especialistes" i/o "professionals del sector", és a dir, no es fa una tertúlia el dilluns sobre economia amb economistes, per exemple, i això ens aboca a situacions grotesques com Gonzalo Bernardos (per citar-ne un) parlant sobre la pandèmia
1) Espanya queda arraconada en el repartiment de cadires després de les eleccions europees del maig de 2019. L'única peça relativament important que obté Pedro Sánchez és la de Josep Borrell, que ocuparà -amb molta oposició- el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea
2) Josep Borrell ja havia estat president del Parlament EU i un furibund antiindependentista. Per això, Pedro Sánchez aposta per Borrell, un català que s'enfrontarà als "indepes" (situant el marc mental en un conflicte entre catalans) i que coneix bé les institucions europees.
3) Però no ens enganyem: que Josep Borrell ocupi el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea és un premi de consolació per a Espanya. I si no, llegiu el que deia la premsa espanyola abans del nomenament de Josep Borrell...
1) La 66ena edició del concurs @mariacanals_bcn finalitza avui amb el lliurament de premis al Saló de Cent de @bcn_ajuntament. En aquesta edició, el primer premi se l'ha endut el georgià de 20 anys Sandro Gegechkori, seguit pel xinès Ziming Ren i el portuguès Rafael Kyrychenko.
2) Per a molts joves -i no tan joves- Maria Canals (1914-2010) és només el nom d'un concurs de música clàssica que se celebra cada any a Barcelona i que treu una colla de pianos de cua al mig del carrer per a qui vulgui tocar-los. I sí, Maria Canals és un concurs de música, es fa
3) a BCN, hi participen joves estudiants d'arreu del món, i treuen els pianos al mig del carrer. Però Maria Canals és molt més que una marca; és un referent de la música i la pedagogia, i sobretot un projecte cultural d'abast internacional creat del no res i enmig d'una dictadura
1) Albert Rivera ha estat un dels polítics més sobrevalorats del nostre país. Ni coherència, ni intel·ligència, ni empatia, ni encara menys visió estratègica. Un bluf que durant uns anys ha ocupat hores i pàgines als mitjans que el presentaven com un estadista quan en realitat és
2) un populista aprenent d'Alejandro Lerroux. Rivera es despertava socialdemòcrata, dinava liberal, feia el cafè conservador i se n'anava a dormir amb VOX. Un partit de frikis i violents emparat per l’Íbex35 i certs "intel·lectuals" que s'autoproclamaven "d'esquerres", rabiosos
3) amb l'alcalde Pasqual Maragall a qui acusaven de traïdor per haver pactat amb el "nacionalisme" quan es van crear els tripartits amb ERC. Rivera no ha aportat absolutament res ni a la societat catalana ni a l’espanyola. El seu partit, Ciudadanos, no sabies si era de dretes o
1) Dos tòtems del periodisme unionista com Fernando Ónega i José Antonio Zarzalejos ja escrivien el passat 21 d'octubre uns articles impregnats de derrotisme demostrant el desastre que "regna" a Espanya i que les coses no van bé. Aquests darrers dies n'hem tingut més exemples.
2) Tots aquests articles d'opinió (i algun d'informació) que s'han publicat recentment tenen en comú tres titulars: Espanya rebrà fortes garrotades judicials provinents d'EU, l'indult és una derrota en tota regla de l'Estat, i el president @KRLS tornarà relativament aviat.
3) Es podria dir que el derrotisme s'ha instal·lat des de fa temps a la corte y villa i que alguns ja han començat a obrir els ulls a la realitat. I si no, aquí en tenim un dels millors exemples, la recent entrevista a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que deia el següent:
1) Colón (1a parte)
Domingo 10 febrero 2019. Demostración de fuerza de Partido Popular, Ciudadanos y Vox en el centro de Madrid para defender la unidad de España, pedir elecciones inmediatas y protestar contra la "política de diálogo" de Pedro Sánchez con el Gobierno de Cataluña.
2) Resultado de la manifestación de Colón unos meses después:
-El Partido Popular obtiene los peores resultados de su historia en las elecciones del 28 abril de 2019: 66 diputados (de 137) y pierde unos cuatro millones de votos respecto a las anteriores elecciones generales
3) -Ciudadanos y Manuel Valls, que también participó en la manifestación de Colón, obtienen solo 6 concejales en las elecciones municipales de Barcelona
-El presidente Macron advierte a Albert Rivera que no acepta ambigüedades con Vox y amenaza con romper la "cooperación" en EU