Si creieu que el sentit de l'humor és una cosa universal i atemporal, us animo a llegir uns quants acudits grecs de fa 1.700 anys. Fil 👇
Els acudits estan extrets del "Philogelos", una compilació de bromes de la Grècia hel·lenística que data del segle IV dC. Les traduccions les he fetes jo així que no em sigueu tan cutres de copiar-les:
206:
Li pregunten a un covard, "quins vaixells són més segurs, els llargs o els rodons?" i ell respon "els ancorats".
Un home que cridava molt es troba el seu fill a l'àgora, tornant del camp. Li pregunta, "què fan les ovelles?", i el fill li respon "una dorm, l'altra no".
Avui m’agradaria explicar-vos per què el llatí va morir, com a llengua, al segle XIX. Fil 👇
Quan pensem en el llatí pensem en els romans, però aquesta idea és relativament moderna. El llatí neix al Laci com a llengua de Roma i dels seus habitants...
I s’estén per tota Europa durant l’expansió de Roma (s. III aC - I dC). És aquí, en època d’August, quan el llatí que estudiem avui dia (a batxillerat) s’atura i “mor” com a llengua parlada.
M’agradaria explicar-vos les idees lingüístiques de Chomsky, que van ser absolutament revolucionàries ara fa seixanta anys, de la forma més planera de què sóc capaç. Fil 👇
per poc que hi penseu, segur que la majoria de classes de llengua que heu fet a la vostra vida anaven dirigides a millorar o a enriquir el vostre català o castellà. A parlar-ho i escriure’l bé, a distingir expressions correctes d’expressions incorrectes, etc.
en definitiva, al que podríem anomenar ‘estil’: inculcar en els estudiants una normativa vigent. Per a aquest propòsit, la lingüística descriptiva recull paraules, frases, construccions... d’una llengua concreta, n’observa unes pautes i estableix unes convencions.
Us he fet un fil procurant explicar com les teories lingüístiques del segle XIX van resultar ideals per fonamentar el Nazisme a nivell ideològic. És llarg, aviso👇:
és possible que en alguna classe de llengua us hagin parlat de la “família indoeuropea” de les llengües. Aquesta noció és relativament recent, de fet és un descobriment alemany de mitjan segle XIX.
Bé, si som exactes, al s. XVIII l’explorador britànic Sir William Jones és el primer europeu a adonar-se que el sànscrit –la llengua de l’antiga Índia, el seu llatí- és sospitosament similar a l’anglès en alguns punts.
Si creus que quan tu siguis vell seràs diferent als avis d’avui dia, t’animo a llegir aquesta descripció de la tercera edat que va fer Aristòtil 👇
“(Els avis) no són ambiciosos, perquè han estat colpits per la vida; no desitgen res excepcional ni infreqüent, sinó només el que es necessita per viure.
No són generosos, perquè la propietat es necessita per viure, i, alhora, saben per experiència que és molt difícil guanyar-se les coses i molt fàcil perdre-les.
Les tragèdies gregues, també Antígona, s’ambientaven en un passat remot i mític pels grecs. Els personatges, però, parlaven en els dialectes contemporanis de l’època, el segle V aC.
Pels espectadors era xocant veure personatges que coneixien dels mites remots parlar en “el seu” grec. Suma-li que els actors eren veïns de la ciutat, i que tothom els coneixia.
Avui us explico amb quina intenció es va crear la primera biblioteca d’Occident. 👇
Em refereixo, naturalment, a la biblioteca d’Alexandria. Quan Alexandre el Gran era un adolescent amb acne va conquerir l’Orient pròxim en un interval de 12 anys, de Macedònia a l’Hindu Kush (Afganistan).
Alexandre mor de febres als 32 anys, i els seus generals, els diàdocs, es reparteixen el seu imperi i estan en guerra constant fins la ‘pacificació’ romana, que trigarà uns dos-cents anys a arribar.