Avui m'agradaria explicar-vos què tenen en comú l'evangeli de Mateu i la llengua èlfica creada per Tolkien. Fil sobre sintaxi 👇
Si estàs llegint aquest fil estic gairebé segur que ets una persona, com a mínim, bilingüe. Domines el català i molt probablement el castellà, qui sap si també altres llengües. Però de ben segur que "penses" normalment en una sola llengua.
Aquesta és la teva llengua materna o L1, i avui m'agradaria explicar-te per què és difícil que mai te'n desempalleguis. Tot i que amb esforç i facilitat innata pots aprendre moltes llengües noves o L2, L3, etc., hi ha coses que no podràs canviar.
Em refereixo a alguns components de la sintaxi o estructura oracional. Un exemple d'això el trobem quan volem parlar anglès i comencem a fer circumloquis innecessaris, o quan calquem estructures en castellà.
En lingüística, sobretot a partir dels anys 60 del segle XX, algunes característiques sintàctiques de les llengües s'analitzen de manera binària, és a dir, que es consideren excloents entre si.
Per exemple, en una llengua o és obligatori posar el subjecte (anglès, francès) o no ho és (català, grec modern); o permet infixar paraules entre sí (mohawk, àrab) o no ho permet (català, francès); etc.
Dit d'una altra manera, tot i que podem "impostar" el lèxic, la fonètica, la fonologia... d'una llengua estrangera, alguns (no tots) els trets sintàctics d'aquesta no ens sortiran de manera natural.
Per això, per exemple, s'ha dit sovint que la sintaxi de l'hebreu modern és més eslava que no semítica, perquè els qui van reviure aquesta llengua al segle XIX eren jueus sobretot de l'est d'Europa.
I alguns trets sintàctics de la seva llengua materna van ser calcats en aquest nou hebreu. Què passa amb el quenya, la llengua èlfica de Tolkien? Una cosa ben similar.
Tolkien fa una labor lingüística admirable, en el sentit en què, un cop ha limitat el ventall fonètic de la seva llengua artificial, aconsegueix per procediments de pura combinació fonològica que aquesta llengua tingui consistència i soni "natural".
Creieu-me (paraula de lingüista) que això és molt complicat de fer. Tolkien crea un vocabulari bàsic, basat en establir les principals arrels verbals, unes normes flexives (conjugació i declinació), l'article, pronoms, numerals...
A més de prendre algunes decisions: la seva llengua inventada té singular, plural i dual (a imitació del grec i, especialment, del sànscrit), i fins i tot n'arriba a traçar una fonologia històrica (evolució al llarg dels anys i de l'espai).
La sintaxi, però, és la de l'anglès. Tolkien aquí no va fer cap canvi que no fos estrictament obligat per les regles fonològiques (és a dir, com que va crear declinacions naturalment les funcions sintàctiques es canalitzen a través d'aquestes).
I doncs? Un cas gairebé calcat a aquest el tenim a l'evangeli de Mateu que, com potser sabeu, s'ha dit sempre que realment és una traducció d'un evangeli perdut en hebreu.
Els quatre evangelis, com tot el Nou Testament, estan escrits en grec clàssic, també l'evangeli de Mateu. Amb tot, algunes construccions sintàctiques (sobretot, la manera que té Mateu de subordinar) no sonen gens "gregues".
Tot i que és difícil de demostrar, això sembla un clar indicador que la persona que el va escriure o bé tenia l'hebreu antic com a L1 o bé el va traduir d'un original hebreu perdut.
Dubtes i correccions seran benvinguts, però ja veieu com la nostra sintaxi materna és la vella amiga que ens acompanyarà sempre.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
