Thread by @drolerie2017

Ara que ha començat l'estiu i diuen que ve una calorada, m'ha semblat apropiat fer-vos un fil de coses d'antes que entretingut i refrescant, per a inaugurar temporada i perquè us el pugueu emportar a la piscina, a mar, al riu o a la bassa: BANYISTES D'ANTES.
Som-hi!

Aquest cop sí que comencem enrere, perquè de banyistes ja en trobem a les pintures neolítiques de l'anomenada 'Cova dels nedadors", a la part del desert de Líbia que cau a l'actual Egipte.

I parlant d'Egipte, mireu quines nedadores més pizpiretes que feien a l'Imperi Nou. Són figuretes de fusta que aguanten amb les mans una petita pala. Al Louvre hi ha aquesta tan bonica. Goiteu quin culet

Tot i que de vegades se les designa com a 'culleres de maquillatge', el cert és que no se'n sap amb certesa la funció, que sembla que tindria a veure amb les ofrenes. Algunes amb la 'cullera' en forma d'au, les ales de la qual fan de tapadora, com aquesta, amb un ànec (quac!)

De més endavant (470 aC ) és aquest personatge que es capbussa a l'aigua, pintat a la cara interna de la tapa d'una tomba etrusca que, esclar, és coneguda com la 'Tomba del capbussador de Paestum', que és on es va trobar, al sud d'Itàlia (ara és al Museu Nacional d'allà)

Després dels etruscos no poden faltar els romans. Mosaic de Pompeia (de la casa de Menandre) amb escena de pesca submarina. Anterior a l'any 79 perquè ja sabeu lo del Vesúbio. Quan veus el que neda tan despreocupat a baix a la dreta penses: ai si t'enganxa el cranc (hihi...)

I les romanes? Sempre que es parla dels primers bikinis surten aquestes noies tan enjogassades d'un mosaic de la vila del Casale, prop de Piazza Armerina (Sicília). És de cap a l'any 300. Ja us ho dic sempre que ho van inventar tot els romans...

Ara fem un salt de mil anys i anem a parar a un manuscrit de la Vida de Sant Dionís, del 1317, encarregat de l'abat de Saint-Denis per al rei de França (els reis francesos eren molt del sant i de l'abadia).

I és una delícia perquè a part d'explicar amb text i imatges la vida del sant parisenc (que és un d'aquells cefalòfors tan divertits -ja en parlarem un dia-) aprofita per incloure en un (relatiu) segon pla escenes de la vida quotidiana del París de llavors... Mireu el detall:

...mentre a l'escena principal el pobre Dionís i els seus dos col·legues són fuetejats, a sota trobem aquesta escena de bany al Sena: dos personatgs es treuen la roba dins una barqueta, mentre un ja està a punt per saltar (és d'aquells que es tapa el nas) i dos ja són a l'aigua.

Els que nedaven a base de bé eren els pescadors de perles. Molt abans que Bizet fes una òpera amb aquest títol (i en David Byrne 🖤💜🖤 unes versions), aquest ja corrien per l'Atles català del 1375.

La inscripció explica: "En la mar índich en la qual són peschadós e ay illes molt riques, mas los pescadós abans que devallen a la mar dien ses encantacions per les quals los pexos molt fugen...

...e si per aventura los pescadós develaven pescar que no aguessen dites les lurs encantacions, los pexos los menjarien, e açó és molt provada cosa". El tema s'inspira en el llibre de Marco Polo.

I parlant de Marco Polo, aquí veieu un exemplar amb la versió francesa del seu llibre de viatges, fet a París a principis del segle XV (ara a la BNF, ms. fr. 2810, f. 129v). Són uns pelegrins a Terra Santa que es banyen a l'aigua del riu Jordà.

De la mateixa època són les 'Molt Riques hores de Jean de Berry', il·lustrades pels germans Limbourg per al duc Joan I de Berry. Aquest era fill, germà i oncle de reis de França, individu poderós a més no poder i es veu que força fill de puta (amb perdó).

Però era extraordinari com a bibliòfil i promotor artístic (no es pot tenir tot). Com a tot llibre d'hores, hi ha un calendari. I justament el d'aquest manuscrit és dels més coneguts.

Al mes d'agost li correspon aquesta imatge on, al fons, a vora del castell d'Étampes (el duc l'havia comprat feia no re) veiem homes que es banyen.

El bany podia formar part de la cerimònia del nomenament de cavaller. Aquí teniu la il·lustració per al capítol "Comment Alexandre fut adoubé en l'ordre de chevalerie", del 'Livre des Conquestes et Faits d'Alexandre' un manuscrit borgonyó de mitjan segle XV.

I si no tens el mar o un riu a mà, doncs et banyes al fossat d'una ciutat. Com aquests, que aprenen a nedar en un manuscrit flamenc de finals del segle XV (BNF Fr. 14, fol. 21) Qui no s'ha descuidat el banyador a casa i s'ha hagut de banyar en calçotets, eh?

I ara prou, que em vaig a remullar jo.
Com sempre que és possible, acabarem amb un número musical, aquest cop -no m'ho negareu- esplèndid.