Aquesta progressió històrica del l'índex dels principals bancs europeus és molt interessant, tant en el curt termini (5 anys) com per comparar la situació pre i post Gran Recessió (10 anys). Res q l'economia marxista relacionada amb la teoria de les crisis no hagi explicat.
En primer lloc, en els darrers 5 anys Stoxx 50 no aixeca cap malgrat l'expansió monetària històrica (El BCE ha adquirit actius per 2,6 BILIONS D'EUROS entre març de 2015 i desembre de 2018) i la reducció de tipus (avui encara negatius).
Això explica pq el BCE, malgrat haver anunciat a bombo i plataret l'any passat que a 31 de desembre finalitzava aquesta política d'estímul, estigui buscant avui formes de reactivar-la. cincodias.elpais.com/cincodias/2019…
Qui no hagi llegit un borrall de teoria de les crisis en el marxisme -els vostres economistes de capçalera pertanyen a tradicions que ni tan sols tenen teories de les crisis pq literalment defensen que no ocorren- potser estarà sorprès d'aquest resultat.
En aquest sentit, veureu com abundaran teories de merda estil "la guerra comercial" o "el brexit" per explicar el mar de fons d'això que passa des de 2007. Serà el nou "han viscut per sobre de les seves possibilitats" de la nova intensificació de la crisi.
Michael Roberts, per posar un exemple d'un científic econòmic, porta anys utilitzant les ulleres del marxisme per entendre què està passant. Això és de fa 4 mesos. sinpermiso.info/textos/un-capi…
La crisi és una interrupció profunda del circuit de reproducció del capital a tota l'economia. Les crisis són manifestacions del procés inherentment contradictori d’acumulació de capital, no cauen del cel: sorgeixen des de la lògica del funcionament del capitalisme.
Això és així perquè en el marc de la competència entre capitals, la inversió creixent en capital constant (no treball) en l’economia real contrau la rendibilitat en termes globals (dèficit de plusvàlua). Això es dona en paral·lel a un procés d’acumulació de capital extraordinari.
És a dir, plètores de capital cerquen rendibilitat i no la troben.
Aquest marc analític és molt fecund per entendre què passa avui en tots els sectors productius. Per què hi ha tants diners buscant rendibilitat en el mercat de lloguer?
Aquest marc analític és molt fecund per entendre què passa avui en tots els sectors productius. Per què hi ha tants diners buscant rendibilitat en el mercat de lloguer?
Per què el sector bancari segueix en problemes malgrat el dopatge històric de recursos que explicàvem? És un problema de rendibilitat i cal cercar-lo en l’economia real.
"La producció capitalista tendeix incessantment a superar aquests límits que li són immanents, però només ho aconsegueix fent servir mitjans que tornen a alçar davant seu aquests mateixos límits, en escala encara més formidable".
Karl Marx, El Capital, volum III.
Karl Marx, El Capital, volum III.
Si poseu el tag #crisis a la web de @marxismocritico veureu que hi ha molta teoria seriosa i quantitativa al respecte. Aquí un exemple.
marxismocritico.com/2017/03/22/el-…
marxismocritico.com/2017/03/22/el-…
@marxismocritico potser una aproximació més estival i piscinera és aquest vídeo de Harvey, il·lustrat i subtitulat, que potser hem compartit entre la tropa 75 vegades per aquí. ;) Apa, fins aviat!
@marxismocritico Una cosa més, que ara parlàvem amb dos companys taiferos. Cal insistir en desmuntar la turra que ens ve de "és el Brexit" i "és la guerra comercial". Les barreres proteccionistes no aranzelàries han anat en augment de forma molt considerable des de l’esclat de la Gran Recessió. 
@marxismocritico Poden prendre formes molt diverses, com per exemple ajudes financeres a la indústria nacional, millors condicions en els projectes de licitació pública que condueixin a l'establiment de limitacions efectives als competidors estrangers, etc.
@marxismocritico Comparativament, mentre que un país com la Xina ha introduït des de 2009 no més de 300 barreres comercials no aranzelàries, els EUA n’han implementat unes 14000. EN L'ERA OBAMA, la majoria.
P.e, abans dels mediatitzats episodis proteccionistes de l’era Trump, el paquet d'expansió fiscal «American Recovery and Reinvestment Act» de 2009 imposà la condició de que tots els productes d'acer i alumini utilitzats amb l’ajuda del programa fossin de fabricació americana.
En definitiva, que calceu-vos quan tota la tertulianada comenci a vomitar merda inconsistent culpant la guerra comercial trumpista de la crisi. Serà molt divertit. "Apunts per la tertúlia d'avui, algo del Brèxit (caca) i algo de Trump (caca)".
Aquí un text que pot enriquir una part de les reflexions: "la lucha comercial no empieza con Trump, sino con Obama: el TTP y el TTIP suponen una ofensiva comercial contra China, que intenta perpetuar las reglas de la globalización financiera..." ctxt.es/es/20190828/Po…
