,
9 tweets,
2 min read
Read on Twitter
Que els q han fet una identitat del fet de ser independentistes critiquin @gabrielrufian pq diu que és republicà i d'esquerres i que "està" independentista només demostra q porten anys tancats en la bombolleta. Ho ha dit sempre. Som moltes les no nacionalistes autodeterministes.
El concepte de nació té (almenys) dues grans tradicions: la nació quan hi ha la voluntat compartida d'exercir col·lectivament el poder polític (1789, Sieyès) i el concepte substancialista, d'orígen més germànic (Fichte, etc). (2/n)
Evidentment, el segon és el perillós. Obvia la voluntat democràtica i prioritza determinats trets –llengua, ètnia, usos jurídics, folklore, cultura, o mitologia històrica– com a elements objectius constitutius d'una nació pq són l'expressió d'un "ànima col·lectiva". (3/n)
Evidentment també, no és nociu reivindicar el primer patriotisme o nacionalisme. És normal que la dreta, però, necessiti reivindicar referents nacionalistes d'esquerres x refutar la "tesi rufianista". Perquè els de dretes sempre discorren massa en paral·lel al feixisme. (4/n)
Si a aquestes diverses tradicions hi afegeixes la qüestió populista (els significants tenen sentit quan tu els omples en funció del que pretens) la pregunta clau és: què guanyes i què perds AVUI i AQUÍ reivindicant-te com a nacionalista? (5/n)
Si el teu projecte és el socialisme, i et dius Fidel Castro, fas servir el patriotisme en una direcció (antiimperialista). Que utilitzis el mateix terme per referir-te a això que per referir-te al que fa Le Pen és UN RATET problemàtic o no? (6/n)
Sobre la resposta a la pregunta anterior (què guanyes i què perds) per mi la resposta és clara. En una Europa (i Amèrica) que vincula nacionalisme amb la segona corrent identitària, davant d'un estat que vol que siguis nacionalista x desplaçar el debat a l'eix identitari, (7/n)
dir-se no nacionalista és un dispositiu provocador q bloqueja els teus adversaris. El nacionalisme d'estat espanyol està molt incòmode davant d'aquest discurs, q reivindica la pàtria com un punt de partida democràtic x conquerir drets i no com un punt d'arribada de cap essència.
Apa, fins aquí, que tinguin una bona setmana i segueixin crispant-se per aquí, que és gratiiis!!! OI!
