El model és el neoclàssic, o la "síntesi neoclàssica". La resta sòn crítiques, efectivament. Aquest és el problema. Jo he fet la carrera, no parlo d'oïdes. I això q l'he fet post-crash. És naturalitza una escola com si fos canònica. A micro i macro.
Els alumnes surten amb models als cap q entenen q són els de referència, i només si tenen voluntat de saber aprofundeixen als límits del temari i veuen q hi ha vida fora. El postkeynesianisme, l'institucionalisme, ja no dic el marxisme... es veuen poc i malament.
I es veuen en assignatures perifèriques sobretot (història del pensament econòmic, economia ecològica...) però no al tronc de la carrera. I això q ha millorat un pèl. Quan els nostres mestres (Busqueta...) van fer la carrera era encara més pensament únic.
De fet, és per aquesta manca de pluralitat i de reducció de l'economia política a "economics" que uns grans van fundar @seminari_taifa, i que es fa el curs de Crítica de l'Economia Ortodoxa en base al llibre de la Miren (avui amb més textos) des de fa dècades. 
No és un problema menor. Gent com Pere Aragonès o Junqueras, per citar dues persones que han estudiat economia amb aquest biaix, i es consideren progressistes, són incapaços de sortir d'aquest marc perquè ostenta la consideració de científic. I aquest procés de conquesta dels...
...espais acadèmics no ha estat fortuït. Va ser planificat als setanta, i els seu partidaris (Chicago) van ser auspiciats i finançats per normalitzar el q llavors no era més que una corrent de pensament no majoritària. Liria, Busqueta o Klein ho expliquen amb detall.
El primer experiment, tothom ho sap, va ser el Xile de Pinochet. Des de llavors, OMC, EEES... totes institucions q regulen els currículums universitaris des de l'estafa d'aquesta corrent feta cànon, plena de teories falsejades una i mil vegades.
Jo he pogut fer el camí invers a la majoria (no és molt comú): fer el camí amb la Miren i el Busqueta i estudiar Marx, Keen, Harvey, Moseley, Lapavitsas, Cockshott, Bellamy Foster, Arrizabalo, Mandela, Heinrich, Arteta... ABANS de fer la carrera. I la sensació quan la fas és...
...d'estafa total. Ho explico pq entenc perfectament q si una persona entra amb 18 pals a la Carrera i es xupa allò sense context, doncs no és difícil acabar defensant com dogmes coses q no aguanten la més mínima crítica raonable. Ho entenc.
Per això, més q banderes dogmàtiques basades en lemes, l'esquerra el q ha de fer és defensar q el rigor està de part nostra, i que són ells els q fan ideologia. No serveix dir q l'economia és una ciència social i no va d'objectivitat. I tant q sí. En això, althusserià total.
I està molt bé mantenir la flama del pensament crític fora de l'Acadèmia, però hauríem d'aspirar a que la ciència tornés la currículum. És l'únic q garanteix q centenars de persones normals no siguin formatades i perdudes pel camí cada any. Hi ha qui defensa q la formació...
...és una cosa més d'espais militants. Mira, no. Tb, però no només. Ala, bon any. Quina xapa.
