TERTÚLIES (1) Pràcticament no segueixo cap tertúlia. Me'n van fer passar les ganes. Crec que prenen feina als professionals i no són gaire útils, a l'hora d'aconseguir informació, però dec ser una "rara avis". Un altre perill (a parer meu) és l’expansió dels tertulians que saben
TERTÚLIES (2) de tot, adoctrinen de tot, ponderen i jutgen de tot, sigui humà o diví. A més, gairebé sempre són els mateixos i es van repetint per televisions, mitjans de comunicació i media en general, siguin públics o privats. Ho banalitzen tot: terroristes, eleccions,
TERTÚLIES (3) immigracions, islam, pactes i polítics, Unió Europea, obres públiques, art, independentisme... Tot passa pel seu filtre. Criden, xisclen, parlen alhora, el moderador desapareix i fins i tot a les tertúlies menys educades formalment s’arriben a gairebé insultar.
TERTÚLIES (4) Parlar de dubtar en el cas dels tertulians és una simple quimera, una il·lusió volàtil. Per altra part, cal dir que la gent –bastants, vaja!– els segueix.
