Thread by @xavidomenech99

1) No hi ha contradicció entre estar convençut q negociació i diàleg és la millor forma per solucionar conflictes i alhora defensar q l'hipotètic diàleg Cat-Ñ no té sentit ni possibilitats d'aportar res positiu, i q s'han d'explorar altres vies, preferentment la via unilateral.🔽

2) En primer lloc em nego a q l'exercici de drets i llibertats reconeguts internacionalment q em pertanyen es vegi condicionat a una negociació amb qui vol impedir que els exerceixi en nom de mites i llegendes d'un país que ni tan sols és ni será mai el meu. Però hi ha més raons.

3) Espanya dinamita qualsevol opció al diàleg quan fa servir tota la seva força coercitiva contra la demanda catalana. Ho va fer l'1-O i durant tots els fets q es van produïr a conseqüència de l'1-O, ho segueix fent, i no té cap intenció d'aturar-ho, al contrari; no donarà treva.

4) Si bé no ha aconseguit neutralitzar l'independentisme que ha resistit amb fermesa i, fins i tot ha incrementat el seu potencial, tal com es pot deduir de les succesives majories electorals, ho ha assimilat sense problemes pq no era aquesta la prioritat "clau".

5) L'important era el missatge q s'enviava a l'independentisme en general i, en concret, als líders polítics: "L'important és que ara els nous governants coneixen de primera má, les conseqüències de "vulnerar la seva legalitat", i per tant jo no s'arriscaran a tornar-ho a fer."

6) "Poden continuar sent independentistes, però no podran fer res efectiu per aconseguir aquest objectiu" (David Mirò 01-17). Espanya opta pel escarment. Càstig dur q disuadeixi de temptacions de creuar la línia. Pensen q la por a la represália els garanteix el control sobre Cat.

7) ¿I quina alternativa ens proposen? En primer lloc renunciar definitivament a l'independència. I després podem començar a dialogar- sempre segons les seves regles de joc - sobre alguns millores cosmètiques més simbòliques que efectives en allò que en diuen "autogovern"...

8) tenint sempre en compte q abans ens haurem de guanyar la confiança perduda després de qüestionar allò q no es pot qüestionar, i q la millora no pot, de cap manera, comportar greuge en forma de "privil.legi" q pugui ofendre a les CCAA semperfidelis al dogma del "todos juntos".

9) I si acceptem, benvigut sigui, ja parlarem de "millores" quan sigui el moment. De moment accepteu la derrota i deixeu d'emprenyar amb referèndums i autodeterminació. "Si us adapteu, no us resultarà tan dolorós. Si no ho feu, prepareu-vos pel pitjor" (David Miró 01-17).

10) I desengayem-nos. Esperar q Espanya ens reconeixi "subjecte polític" és d'una ingenuitat tan extrema q només es pot entendre des d'una enorme ignorància del projecte "uniformitzador" d'Espanya com a nació o des de la mala fe de qui ens vol fer combregar amb rodes de molí.

11) Tambè seria ingenuitat extrema esperar q Espanya es mostri mínimament "receptiva" davant la demanda catalana, pq apart de perjudicis q comportaria en forma de càstig electoral, "sería el suicidi del projecte d'Espanya com a nació" Es així com la van parir i "han construït...

12) ..la seva identitat durant segles", i els catalans no som més "q un obstacle, una realitat incómoda que els enerva i els avorreix a parts iguals" (DM 01-17) I és a partir d'això q s'atribueixen la legitimitat i la necessitat d'obligar-nos a "ser alló que no som ni volem ser".

13) Com mai aconseguirem q s'enfrontin a les seves misèries i contradiccions, com mai aconseguirem portar el seu tòtem més sagrat al camp del diàleg i la voluntat q s'expressa a les urnes, si realment volem ser Estat sobirà q decideix lliurement el seu futur i el seu dia a dia...

14) potser hauriem de valorar si el principi universalment acceptat en les societats civilitzades de "el diàleg i la negociació són la millor forma de solucionar conflictes", en el nostre cas comportaria, no només perdre el partit, sinó perdre també les ganes de jugar.

15) Per això i per altres motius, crec que no seria mala idea preparar-se per una “confrontació intel.ligent” tal com va dir el President Puigdemont, i començar a treballar “l’unilateralitat”, més que res pq ningú ens ha de donar permís per exercir drets que ens pertanyen.