1) Des d'alguns sectors progressistes però gens partidaris de la independència s'ha reconegut (amb més o menys convicció) q l'empresonament de líders polítics indepentistes era una injusticia q s'havia de reparar. Ara q toquen poder i poden. ¿Pq no s'hi esforcen una mica més? 🔽
2) Suposo q la resposta és "pq els hi convé", pq el poder estableix servituds q aconsellen "aparcar" allò q abans era urgent, pq hi ha principis q es poden mantenir quan ets oposició però no quan ets "poder", pq ho exigeix la "raó d'estat" i el manteniment de la poltrona.
3) Total, q la conveniència i el càlcul de guanys i perdues són prioritats absolutes i el sentit de la justícia i la reparació de tot allò q és injust està subordinat al "realisme intel.ligent" q no és més q la pantalla q justifica l'ánsia de conservar el poder al preu que sigui.
4) I com més excuses treuen de la xistera, i com més al.lusions a les obligacions i les prudències q la "governança" comporta sobretot en governs de coalició on el soci controla més mànec de paella que tú, més indecent ho trobo i més m'emprenya. Potser pq soc un ingenu.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
