A totes aquelles persones que fa dies que em fan arribar, per mecanismes indirectes diversos, que vagi amb compte amb el que dic per aquí sobre la gestió del nostre patrimoni arqueològic, i més ara, que estem en plena fase de sol·licitud dels projectes de recerca
finançats de la Generalitat a quatre anys vista, i que ja se sap, que de vegades passen coses, i que no sigui imprudent, que pot haver un accident, i que seria una pena, i que si tal, que si Pasqual...
Mireu: ja sé que si al final cau alguna cosa ens proporcionareu quatre xavos
per a poder fer recerca pels propers quatre anys. Cap novetat: fins ara ja ha estat sempre així, misèria (no a tothom li ha passat el mateix...). Ara, molt possiblement, serà encara més miserable, misèria sobre misèria.
Cap problema, està assumit. Farem -com d’habitud-
el que podrem amb una sabata i una espardenya. O bé, ara, amb una sabata O una espardenya. Ja sabem com sou, des de fa anys.
El que deia: a totes aquelles persones que fa dies que etc, etc, etc...: escolteu, feu-nos i feu-vos un favor: foteu-vos les amenaces velades pel cul, perquè, en realitat, estimats i estimades, me la pelen bastant...
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
A les terres de l’#Ebre i a les del #Sénia, en un moment avançat de la 1a edat del ferro (800-550aC, pre-#ibèric), més o menys cap al 575 aC, es produeix una tremenda crisi global. És tot un món que s’enfonsa i desapareix. I ho fa de manera molt violenta.
(protophil🧵⬇️)
Als arqueòlegs que ens hi dediquem ens segueix corprenent com de brutal degué de ser aquell període per a la gent que ho ha viure en primera persona: més del 90% dels assentaments del període són abandonats, pràcticament tots ells com a resultat d’un incendi i,
molt possiblement, d’accions violentes i atacs diversos. Tot és cendra i carbons.
Més tard, al llarg de la segona meitat del VI aC (550-500 aC, oficialment ja es considera els inicis del període ibèric...), en gran part d’aquestes terres hi trobarem un poblament molt pobre.
És un poblat, en origen, de la primera edat del ferro. Per tant, el seu disseny original és pre-#ibèric, i respon a un estil de vida pre-#ibèric.
Després, més o menys cap al 600 aC, pateix un violent atac. Com a resultat, és cremada del tot i els seus habitants l'abandonen.
La Moleta es converteix llavors (600aC) en una ruïna cremada i coberta de vegetació, en què hi quedaven dempeus bàsicament les parets dels habitatges i la muralla.
150 anys després, cap a mitjans del V aC, serà reocupada per una comunitat d’#ilercavons. És a dir, #ibers.
El pobladet de la Ferradura d’#Ulldecona és una cucada. És una mena de vaixell estret i antic, ancorat eternament al damunt d’un sortint de la part sud de la serra del #Montsià, a les terres del #Sénia. Des de l’aire, n’hi ha pocs de tan fotogènics.
(Séniaphil... 🧵🪡🧶👇)
Es va construir en alçada, com era habitual durant el període (primera edat del ferro 800-600, pre-ibèric), per raons òbviament defensives i de control visual de l’entorn. Un entorn, val a dir-ho, meravellós: la foia d’Ulldecona.
Un entorn d’una qualitat paisatgística, per altra banda, encara ara extraordinària,🔝, malgrat les intenses agressions que avui dia està patint (i, desgraciadament, molt a tocar del jaciment, per cert...).
És menut, menut, menut; uns 400 mq, només. Tan sols té
...vostè, és alcaldessa d’una ciutat costanera catalana. I té un projecte, que és construir coses, edificis, coses, edificis, coses. En uns terrenys que té per allà, per la vila...
(phil⬇️⬇️⬇️. Ho sento: és llarg. Molt llarg. Absteniu-vos impacients...)
Doncs bé: vostè vol fer això, peeeeeerò, ves per on...
Més encara: aquestes coses romanes no només hi són i, per tant (com a bona alcaldessa catalana de dretes que ets), et molesten, són un fucking problema ja d’entrada, per defecte, pel simple fet d’existir, de ser pedres velles, sinó que, a més resulta que:
El patrimoni protohistòric d'aquestes altres nacions, tot i ser extraordinari és, al costat del nostre, de putxinel·lis. I, malgrat això, ells l’han sabut convertir intel·ligentment en un actiu cultural i econòmic (òbviament,
sumant-lo a la resta del seu #heritage d’altres èpoques) mentre que nosaltres, sempre capaços de les majors de les proeses, l’hem sabut convertir (no era pas fàcil, atenent a la qualitat del que tenim entre mans...) i el vivim com un problema.