Alguns museòlegs de #Catalunya i alguns del Servei d'Arqueologia de @cultura_cat@patrimonigencat:"Reconstruir jaciments no serveix de res. Són propostes caduques, no es fan enlloc i no funcionen. Cal impedir-ho. Diners llençats. Destrucció del #patrimoni."
Món civilitzat:
Foto: Porta occidental reconstruida del campament romà d’Arbeia, a South Shields (Tyne and Wear, Anglaterra), a prop de Newcastle.
Arbeia són les restes d’un campament romà que fou construït cap al 129 dC, integrat en el sistema de defenses del Mur d’Adrià.
Ara és un jaciment arqueològic visitable ubicat al mig de la ciutat de South Shields, que té uns 80.000 habitants. La zona arqueològica ocupa 3 Ha, 30.000 metres quadrats. Hi excaven des del 1970.
El 1986 es va decidir que calia disposar d'un element emblemàtic que, a més, fos polifuncional. I, ni curts ni peretzosos, no es van estar de res: van reconstruir la Porta Occidental del campament. Íntegrament.
Ja que hi eren, i seguint amb el projecte, en 2002 van recrear alguns dels barracons de la tropa i l’Oficina de Comandament del Pretor del camp. Evidentment, tot a partir de les dades científiques que anaven proporcionant les excavacions.
Nombre de visitants anuals: 30.000.
30.000
30.000
30.000
30.000
que no funciona, vaja...
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Fa poc us vaig parlar⬇️de les cases-torre de cabdills que apareixen en els moments finals de la 1a edat del ferro (800-550aC, pre-#ibèric), més o menys en 575-550 aC, a les terres de l’#Ebre.
Ara, continuarem una miqueta més la festa... (protophil⬇️)
Recordeu que us deia, en resum, que, després d’una crisi espectacular, en què la majoria dels poblats de la zona eren cremats i abandonats, hi havia una mena de petit cant del cigne en què alguns petits cabdills controlaven territoris diminuts i poblacions
numèricament miserables des d’unes residències amb forma de grans torres situades al damunt de turons.
Però també us explicava que això durava molt poc i que, ràpidament, aquestes cases-torre també foren abandonades.
Avui us tornaré a d’una peça que ja us vaig presentar a alguns de vosaltres fa més d’un any i que, com ja us vaig dir llavors, em té el cor robat. Des de fa mooooolt de temps.
És aquesta de la foto. Una peça arqueològica única al nostre país.
(protorecycledphil 🧵⬇️)
Aquí teniu una altra imatge de la mateixa peça, amb més perspectiva.
I en aquesta foto, la veieu de cul. Efectivament: són perforacions. Concretament, 181 orificis.
A les terres de l’#Ebre i a les del #Sénia, en un moment avançat de la 1a edat del ferro (800-550aC, pre-#ibèric), més o menys cap al 575 aC, es produeix una tremenda crisi global. És tot un món que s’enfonsa i desapareix. I ho fa de manera molt violenta.
(protophil🧵⬇️)
Als arqueòlegs que ens hi dediquem ens segueix corprenent com de brutal degué de ser aquell període per a la gent que ho ha viure en primera persona: més del 90% dels assentaments del període són abandonats, pràcticament tots ells com a resultat d’un incendi i,
molt possiblement, d’accions violentes i atacs diversos. Tot és cendra i carbons.
Més tard, al llarg de la segona meitat del VI aC (550-500 aC, oficialment ja es considera els inicis del període ibèric...), en gran part d’aquestes terres hi trobarem un poblament molt pobre.
A totes aquelles persones que fa dies que em fan arribar, per mecanismes indirectes diversos, que vagi amb compte amb el que dic per aquí sobre la gestió del nostre patrimoni arqueològic, i més ara, que estem en plena fase de sol·licitud dels projectes de recerca
finançats de la Generalitat a quatre anys vista, i que ja se sap, que de vegades passen coses, i que no sigui imprudent, que pot haver un accident, i que seria una pena, i que si tal, que si Pasqual...
Mireu: ja sé que si al final cau alguna cosa ens proporcionareu quatre xavos
per a poder fer recerca pels propers quatre anys. Cap novetat: fins ara ja ha estat sempre així, misèria (no a tothom li ha passat el mateix...). Ara, molt possiblement, serà encara més miserable, misèria sobre misèria.
És un poblat, en origen, de la primera edat del ferro. Per tant, el seu disseny original és pre-#ibèric, i respon a un estil de vida pre-#ibèric.
Després, més o menys cap al 600 aC, pateix un violent atac. Com a resultat, és cremada del tot i els seus habitants l'abandonen.
La Moleta es converteix llavors (600aC) en una ruïna cremada i coberta de vegetació, en què hi quedaven dempeus bàsicament les parets dels habitatges i la muralla.
150 anys després, cap a mitjans del V aC, serà reocupada per una comunitat d’#ilercavons. És a dir, #ibers.