Fa ja temps que el #mar guanya la batalla i va conquerint poc a poc part de la zona emergida del #DeltadelEbre.
Ara recapitulo la història d’un testimoni d'aquest procés: el malaguanyat #vèrtexgeodèsic de la platja del #Fangar (va #enfilall👇).
1- El vèrtex del #Fangar es va instal·lar l'abril de 1978 i era un dels més del 11.000 vèrtex de la xarxa estatal del @IGNSpain. Aquests senyals marquen la seva posició #geogràfica exacta i es relacionen amb d’altres properes amb finalitats cartogràfiques.
2- Les seves característiques originals (ftp://ftp.geodesia.ign.es/Red_Geodesica/Hoja0522/052296.pdf) deien que el vèrtex “Fangal” (nom oficial) es trobava a 3,55 m sobre el nivell del mar i a uns 400 m de la vora de la #Mediterrània.
3- Atenció perquè la ressenya enllaçada del @IGNSpain del 1/05/22, tot i que indica que el vèrtex està desplaçat amb data 23/04/2010, no diu que avui en dia ja no es troba ni rastre del senyal! Com veurem, res de res!
4- Bé, ara mostrem què passa, (1) a partir de les fotos de la nostra sortida de camp que cada curs fem amb els nostres alumnes de @UniBarcelona i, (2) amb altres imatges de diversa procedència.
Comencem amb aquesta foto del @ICGCat que mostraria el vèrtex original al 1978.
5- Aquestes fotos, de principis d’aquest segle, mostren (esquerra) el vèrtex encara a la seva posició inicial i, més tard (dreta), la situació immediata desprès de la caiguda del senyal.
6- De mica en mica, el petit turó sobre el que es va instal·lar originalment el vèrtex va desapareixent per l’acció continuada del mar.
7- Al 2005, el vèrtex és completament inservible però, com testimonia aquesta imatge de @WatchWildLife1, encara es pot accedir-hi des del camí proper.
8- L’any 2008 la base està aterrada per la sorra, però encara es pot arribar a tocar el pilar.
9- La foto del 2010 és la que surt a la ressenya del @IGNSpain abans mencionada. No es veu el pilar.
10- Les primeres dues fotos, cedides per l‘Isaac Camps (@blocdecamp), són del març de 2010. Una ens mostra part de la platja del #Fangar. L’altra, al més estil del film “El planeta dels simis”, la base del vèrtex. La darrera és la de la nostra visita, un parell de mesos desprès.
11- Passem a l’any 2015. L’estructura de la base es trobava així.
13- Però al 2018 es trobem amb una sorpresa. Malgrat que la base continua el seu camí mar endins, sembla que a conseqüència del temporal que uns dies abans havia afectat la zona, el pilar va ser mogut i deixat, per sort nostra, a la vista.
14- Maig del 2019. Malauradament, només es va poder observar una part de la base del senyal i, indubtablement, bastant desplaçada. Ni rastre del pilar, segurament aterrat un cop més per la sorra.
15- La pandèmia evità la cita primaveral de l’any 2020, però vam tornar l’abril de 2021. És a dir, desprès del grans #temporals que afectaren abastament la zona: el #Gloria (gener 2020) i el #Filomena (gener 2021). No veiérem ni un petit tros del vèrtex.
16- Fa just dues setmanes, vam visitar de nou el #Fangar amb el mateix panorama que es pot comprovar a la foto. Els impactes dels temporals i el retrocés de la costa han definitivament finiquitat qualsevol vestigi d’un testimoni privilegiat.
17- Sembla doncs que el vèrtex ja no podrà testificar en persona a l'eventual judici final sobre la regressió del #DeltadelEbre, però sempre hi ha d'altres recursos per il·lustrar el problema. Per exemple els #ortofotomapas històrics de @ICGCat.
18- Amb un grapat d’ells he creat aquesta animació de l’evolució d’aquest sector del #DeltadelEbre entre 1945 i 2021. Cada imatge del vídeo indica la posició original del vèrtex i del restaurant Vascos (RV). Es marca el traçat de la línia de costa inicial (1945) i final (2021).
19- Aquesta imatge palesa que en 75 anys la platja del #Fangar ha retrocedit uns 300 m, a ritme de 4 m/any!
Ara penseu que hi ha altres zones del #DeltadelEbre que encara han patit una regressió més gran. Sí, un greu problema que no s’ha de menystenir.
20- Espero que us agradi aquesta petita gran història, molt lligada a l’evolució recent del #DeltadelEbre.
Si és així, prego que en feu la màxima difusió.
I als que tinguin qualsevol foto/info addicional de la platja del #Fangar, els animo a compartir-les!
Gràcies!
DIsculpeu, aclarir que aquestes tres respectives fotos són del 2011!!!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Sovint es creu que els deltes són el destí final dels #sediments transportats pels #rius. Però un #delta és només un pas intermedi del llarg camí del material cap a les fondalades oceàniques.
1- Un #delta és molt més que la zona de terra emergida i suau relleu que trobem a tocar de la #mar i a la que anomenem plana deltaica. De fet, la major part de l’extensió dels deltes és subaquàtica i està formada pel front deltaic i el #prodelta.
2- Aquest és el cas del #DeltadelEbre. Del 2170 km2 reals d'extensió tan sols “afloren” uns 320 km2, el 15% del total, on s’assenta la població que viu allí i desenvolupa una gran activitat agrícola i turística.
No habrá un despliegue mediático recordando la efeméride, a diferencia de otras #ciencias. Quizá la #geología no vende, una pena, pero la contribución de #Murray al conocimiento del #planeta es indiscutible.
Va hilo👇!
1- John #Murray es conocido por haber participado en el famoso viaje del #Challenger, el inicio de la #oceanografía moderna.
Pero sobre todo se recuerda el gran trabajo que supuso coordinar la edición final, 50 tomos de pura ciencia entre 1885-1895, de los resultados del viaje.
2- También participó en otros trabajos de gran importancia para el posterior desarrollo de la #GeologíaMarina, como por ejemplo este documento escrito por el propio Murray y Alphonse-François Renard, geólogo de @GeologyUGent.
1- “La creació d'aquest nou oceà a l'Àfrica Oriental obligaria a evacuar milions de persones de zones que quedarien inundades…”,
2- I que aixó “suposaria un impuls econòmic per als països que guanyarien una sortida directa al mar, perquè podrien crear una indústria pesquera i impulsar el comerç marítim i les comunicacions”
1- Acotemos el contexto. Aquí consideraremos sedimento al material no consolidado transportado por el agua y constituido por diversos fragmentos que provienen de la erosión de rocas preexistentes. Esos sedimentos, llamados clásticos, se clasifican según su tamaño de grano (ø).
2- Puntualicemos que, si llegan a consolidarse, las gravas (ø > 2 mm) formarán conglomerados y las arenas (63 μm < ø < 2 mm) areniscas. Los materiales finos, limos y arcillas (ø < 63 μm), se convertirán en lutitas.
Os dejo una de las más notables de la #paleontología, la que a finales del s. XIX protagonizaron dos buscadores que andaban a la greña por ese #fósil de más.
1- En concreto hablamos de los norteamericanos Edward #Cope y Othniel #Marsh.
Por lo visto, estos dos personajes compartían su amor por los #fósiles (sobre todo si eran de #dinosaurios!), pero también otras cualidades, digamos que menos positivas, de la condición humana.
2- Lo que sí está claro es que después de un tiempo de respeto mutuo y, ¡para la cinta!, sin acabar muy bien de saber por qué (hay diversas versiones), a partir de 1868 pasaron a la siguiente pantalla de su relación: ni te trago ni, mucho menos, quiero verte.