Thread by @Pous

Atenció catalans, que passen coses.

L'Estat Espanyol, a través dels tractats internacionals signats i transcrits al BOE, s'obliga a respectar el dret d'autodeterminació de les nacions (detalls a rafael.pous.com/2013/01/demost…).

Ara els haurà de complir, aquests tractats.

(FIL)

Fins ara, s'excusaven dient que Catalunya no és una nació. Aquesta és l'única barrera de contenció que tenen per negar-nos un referèndum. Per això es van negar tant si com no a incloure el reconeixement de Catalunya com a nació a l'Estatut del 2006.

Saben que el reconeixement de CAT com a nació ens atorga el dret de lliure determinació.

Per això es van negar a reconèixer-ho a l'Estatut del 2006.

Per això es van inventar l'eufemisme "nacionalitat".

Per això van muntar l'estat de les autonomies, que els ha acabat arruïnant.

De forma inesperada, ahir, Josep Borrell, Ministro de Asuntos Exteriores ni més ni menys, va reconèixer públicament a la BBC (ni més ni menys) que CAT és una nació.

Va ser una resposta clara a una pregunta explícita.

I, el més interessant, no ha estat desautoritzat.

Un pronunciament públic del ministre d'exteriors, no desautoritzat, és un reconeixement polític oficial (no legal).

La conclusió del periodista de la BBC va ser immediata: com és doncs que l'Estat Espanyol no permet un referèndum pactat i vinculant?

Borrell no sabia què dir.

En el moment en que l'Estat reconeix que som una nació, i ahir ho va fer, està obligat a respectar els tractats internacionals signats i, atenció, a interpretar les seves lleis en virtud d'aquests tractats (Article 10.2 de la Constitución ESP).

No és pot dir ja de cap manera que un referèndum d'autodeterminació estigui fora de la legislació vigent a ESP, i menys després de llegir l'article 92 de la pròpia Constitución.

És més hi ha catedràtics de dret constitucional imparcials, com Pérez Royo que fa temps que defensen que un referèndum d'autodeterminació no queda fora de la llei espanyola i pot per tant formar part dun diàleg dins la llei.

I just en aquest moment, @Pdemocratacat i PSOE pactan això a Madrid:
ccma.cat/324/psoe-i-pde…:

Si la llei exclou l'autodeterminació, això seria un pas enrera, però si les declaracions de Borrell no han estat un error (i al no haver estat desautoritzades hem d'interpretar que no), l'autodeterminació no pot quedar exclosa del diàleg.

La nostra força és que la nostra proposta, un referèndum vinculant:
1. És la única solució possible
2. És la que tothom accepta al món
3. És la més democràtica
4. És la que té un consens més ampli a CAT
5. És la que té precedents més clars (Quebec, Escòcia)

Això vol dir que hem d'abandonar la via unilateral? De cap manera?

1. Si hi renunciéssim, no tindríem cap poder de negociació
2. Si ESP no accepta un referèndum (escenari més probable), estaríem legitimats pel dret internacional a utilitzar la via unilateral

De fet, l'1O va ser ja un referèndum unilateral, davant la negativa de l'Estat a negociar, i si l'Estat no s'avé a una alternativa pactada, l'haurem de reivindicar.

Recordem que l'1O van haver-hi més Sí a favor de la independència en relació al cens que Sí al Brexit.

Per tant, arraconar a l'Estat contra les seves pròpies lleis, i utilitzar la negativa a pactar l'autodeterminació com a legitimació de la via unilateral és una estratègia intel·ligent i amb recorregut internacional.

Donem-li suport!

(FI)