«15.2. El valencià, la romanística internacional i la repressió universitària». «Sense pèls en la llengua». Voro López Verdejo. Colecció «Els Fanals» 17. Editorial L’Oronella-Foment de les Lletres Valencianes. Pàgina 286.
@LOronella oronella.com/botiga/sense-p…
@LOronella oronella.com/botiga/sense-p…
«Tot ha estat permés i cobert baix el mant d’una suposta ciència i un rigor científic {nota187}, evidentment falsos, alegant que la romanística internacional considera el valencià com una simple variant dialectal del català; ...
Nota 187. Recordem aquell ”austero criterio histórico y científico que está de acuerdo por completo con el de los grandes filólogos españoles y extranjeros” que Rubió i Lluch expressava en el seu discurs d’ingrés en la @RAEinforma en 1930.
... el conflicte ha aplegat a ser tan gran i la pressió del nacionalisme català és tan forta en l’Estat espanyol que inclús el Tribunal Suprem hagué de dictar en 2006 una sentència de convalidació dels títuls de valencià i català, pero sense aplegar a afirmar que valencià i ...
... català siguen la mateixa llengua, sino que el valencià forma part, junt al català i al balear —el Suprem oblidà o ignorà l’occità o l’aranés que es parla en la Vall d’Aran en Catalunya— del mateix sistema llingüístic.
...
...
Podríem aduir que lo mateix succeïx en el gallec i portugués i no per això els títuls de gallec i portugués s’han convalidat ni es proclama al sol del mig dia l’unitat llingüística, ni s’anexiona u a l’atre {nota 188}.
...
...
Nota 188. Els filòlecs militants en el catalanisme no volen ni sentir parlar del cas del gallec i el portugués, puix temen una solució pareguda entre català i valencià.
Per a prendre esta decisió el Suprem dia basar-se en la definició que la Real Academia Española fa del vocable “valenciano”, en les edicions de 1985 i 1995, a on se diu que el valencià és una varietat del català —tema fosc i manipulat com havem vist adés—.
Ací tornem a recordar les paraules del secretari en funcions de la @RAEinforma Rafael Alvarado Ballester, que ya havem citat adés: ”No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuestiones ajenas a la lengua española o castellana”.
Segons dia la sentència, se basava també en lo que "haya prevalecido en la doctrina científica" o en el "importantísimo reconocimiento en el campo científico y académico". Esta recurrència a lo científic o a la romanística internacional és constant pero enganyosa. ...
Fins a hui, mai en ningun congrés sobre romanística s'ha determinat que valencià i català siguen una mateixa llengua. Filòlecs militants i partidaris de l'anexió del valencià i el mallorquí al català intentaren fer-ho en el *XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia
... Romàniques* de 1980 celebrat en Mallorca, a on la Secretària del Comité Organisador, l'anexionista mallorquina Aina Moll [i Marquès] {nota 189}, presentà als 723 congressistes de tot lo món un document en este sentit, ...
... el qual fon firmat únicament per 36 congressistes, sent doblement significatiu que a soles 7 dels 32 membres del Comité Científic el firmaren.
Nota 189. La militància política d’Aina Moll en el nacionalisme català és ben coneguda. Fon nomenada Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de 1990 a 1998 [sic; 1980 a 1988] i de 1995 a 1966 [sic; 1995 a 1996] ... enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
... assessora llingüística del Govern Balear. A pesar de la seua escassa obra, tenint en conte que és filla de F. de Borja Moll, en qui colaborà en els dos últims volums del *Diccionari Català-Valencià-Balear*, ...
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
... i per la seua defensa de l’anexió llingüística del mallorquí al català, la Generalitat de Catalunya li otorgà la Creu de Sant Jordi en 1988, fon nomenada membre numerari en 1993 del Institut d’Estudis Catalans i l’Universitat Oberta de Catalunya la ...
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
... nomenà Doctora Honoris Causa en 2012.
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
[Gran enciclopèdia catalana:«Del 1980 al 1988 fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Coordinadora de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística...
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
[Gran enciclopèdia catalana:«Del 1980 al 1988 fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Coordinadora de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística...
... de les Illes Balears (1990-95) i assessora lingüística del govern balear presidit per Cristòfol Soler (1995), en ser substituït aquest per Jaume Matas dimití el càrrec (1996).»]
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
enciclopedia.cat/EC-GEC-0043249…
¿En qué es basa el Suprem i els anexionistes per a parlar de lo que "haya prevalecido en la doctrina cientifica" o del "importantísimo reconocimiento en el campo cientifico y académico”? Filòlecs partidaris de que el valencià i el mallorquí s'anexionen al català els hi han, ...
... com també n'hi han qui s'oponen, pero uns i atres som una minoria fòra de les zones en conflicte, la majoria deixa en mans dels valencians la resolució final, com fa en molts atres casos pareguts per tot el món.
...
...
Allò de que les universitats del món reconeixen que el valencià és català és una atra gran mentira i com totes les mentires té les cames curtes: ni l’Universitat de Barcelona ni la de Valéncia ho diuen, perque les universitats no es reunixen per a estudiar un tema i prendre ...
... una decisió, no funciona aixina la cosa. Són els membres dels Departaments de Filologia Catalana (en el cas de Valéncia abans era de Filologia Valenciana) d’una universitat els que diuen o deixen de dir, i aixina i tot poden no estar tots d’acort o canviar d’opinió, ...
... com succeí en l’Universitat Lliterària de Valéncia a on escomençà el filòlec Lluís Fullana a impartir lliçons de llengua valenciana i hui es donen de llengua catalana.
No és l’Universitat de Valéncia, com nos volen fer creure, la que diu res, són alguns dels seus membres, molt localisats en algun departament. De fet existix el *Colectiu Fullana de Doctors i Professors d’Universitat*, els membres del qual impartixen les seues classes en les ...
... universitats valencianes en llengua valenciana i que creuen en la seua independència. Pero anem més allà de les “nostres” universitats. En les atres universitats del món no hi han departaments de filologia catalana, per tant lo que podem trobar són filòlecs, professors o no,
... que opinen i no tots opinen igual. La Generalitat de Catalunya, de la mateixa manera que ha obert “embaixades”en alguns països, ha invertit molts millons en pagar a llectors de català en algunes universitats; estos llectors la majoria dels casos són becaris que no tenen ni...
... despaig ni molt manco alumnes, pero formen part d’eixe estol d’universitats del món tan cacarejat que quan toca dir que el valencià és català complixen en el seu quefer.
...
...
En el camp de la catalanisació universitària l’Universitat de Valéncia ha segut la més agressiva. Les facultats més radicalisades són la de Geografia i Història i sobretot la de Filologia, que durant molt de temps no solament compartiren edifici, sino també política de repressió.
Dins de la Facultat de Filologia el Departament de Filologia Valenciana, que fon rebatejat en el nom de Filologia Catalana, se convertí en un búnquer impenetrable ideològicament; en ell no entra cap de professor que no haja demostrat la seua fidelitat a la doctrina catalanista...
... i les places s’hereten entre amics i militants, formant una casta tancada a qualsevol discrepància.
No vullc espletar ací el meu resentiment, ya estic aveat als ahucs, pero s’ha de dir que els alumnes dissidents són estigmatisats i perseguits al més pur estil fasciste, ...
No vullc espletar ací el meu resentiment, ya estic aveat als ahucs, pero s’ha de dir que els alumnes dissidents són estigmatisats i perseguits al més pur estil fasciste, ...
... tant pel professorat com per un alumnat militant i fanàtic. La pressió i les amenaces que alguns alumnes han hagut d’aguantar ha fet que desistiren de seguir estudiant, que canviaren d’especialitat o de carrera, que traslladaren la seua matrícula a una atra universitat i ...
... que realisaren les seues tesis doctorals en uns atres Departaments o en unes atres universitats fòra de Valéncia i Catalunya, generalment en Saragossa.
...
...
L’adoctrinament en les aules és vergonyós, fent passar als alumnes per un cos d’agulla. Se manipula o oculta l’informació, se condiciona en tot moment l’opinió de l’alumne, el dubte o la discrepància es castiguen en la burla pública, l’aïllament, el despreci,el rebuig o l’insult;
... no cal dir que la nota es resent considerablement. L’única eixida és callar, consentir, camuflar-se, autocensurar-se, engolir renocs, transigir, assentir i ballar al sò que toquen la cançó de la Lileta.
...
...
Alguns d’estos professors de la vella guàrdia dugueren al llímit estes pràctiques des del Departament de Filologia Catalana i uns atres de l’Universitat de Valéncia, com ara Jaume Pérez Montaner, Lluís Polanco, Rosanna Cantavella @cantavest, Manel Pérez Saldanya, ...
... Joan Ramon Borràs, Antoni Ferrando o Carme Barceló, entre uns atres; no tots eren actius en esta persecució donant mal terç als dissidents, inclús alguns manifestaren no estar d’ acort en esta pràctica, com Emili Casanova, pero deixaren fer als atres. ...
... Alguns d’ells són o han segut acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua @AVLoficial o membres del Institut d’Estudis Catalans @iec.
...
...
Les víctimes també tenen nom: Manuel Gimeno, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Fede Feases, Àngels Brull, yo mateix [@JoanVlc2 Voro López Verdejo] i molts atres que encara hui volen estar en l'anonimat perque són professors d'institut i temen als seus companyons de departament, ...
... per lo que publiquen en seudònim; en el meu cas la consigna era suspendre o aprovar en la mínima nota si no hi havia més remei. En el camp de l'història patiren també, si be de manera no tan agressiva, Leopoldo Peñarroja, Mariví Ferrandis, Juli Moreno ...
...
...
Uns atres departaments han colaborat en esta campanya en el seu silenci o mirant cara a un atre costat. Antoni Ferrando, cap del Departament de Filologia Catalana, feu lo possible per a que no poguera fer la meua tesis doctoral en eixe departament argumentant que no havia ...
... demostrat interés pel valencià i que les meues notes eren molt baixes, de manera que haguí de realisar-la en el Departament de Teoria dels Llenguages de la mateixa Facultat, a on el professor Julio Calvo m'acollí i fon el meu director de tesis que ...
... obtingué un excelent *cum laude*; lamente els maldecaps que açò li haja pogut causar.
Per tot açò la famosa sentència del Suprem convalidant els títuls de valencià i català, basant-se en lo que "haya prevalecido en la doctrina cientifica" causa indignació, puix el Suprem pega en l'endrecera i ni s'imagina lo encertat que estigué parlant de "doctrina cientifica",
ya que és això lo que es fa des dels departaments de filologia catalana: adoctrinar, no debatre ni contrastar teories,simplement adoctrinar en un conjunt d'idees sustentades per un grup de persones, eixe és el "campo cientifico y académico" que tenim i aixina són els seus fruits.
Pero no queda ací tot. Abans els llicenciats teníem que fer un Curs d'Adaptació Pedagògica, conegut com a CAP; se tracta d'un curs posgrau que aporta les nocions bàsiques de la docència als llicenciats que volen dedicar-se ad ella en l'educació secundària. ...
El *Certificat d'Aptitut Pedagògica* que s'obté és imprescindible per a poder treballar com a ensenyant, hui trobe que rep el nom de Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària.
...
...
Per si l'adoctrinament que es patia en la Facultat de Filologia de Valéncia no havia segut prou, el CAP ensenyava cóm s'havia d'adoctrinar als futurs alumnes, donant a entendre cistelles per llanternes, en tècniques i recursos per a véncer la resistència de l'alumnat davant ...
... d'una assignatura, la de valencià, que imponia una visió monolítica sobre temes com el nom de la llengua, el seu orige, la seua història i la seua lliteratura, ademés d'ensenyar un model de llengua alié i alluntat de la llengua materna: cóm fer que l'alumne acceptara ...
... aquell model de llengua catalanisat creant-li prèviament una mala consciència llingüística individual i colectiva, inculcant-li que els valencians havíem renunciat a la nostra llengua durant molt de temps i, per tant, lo que parlem hui és un valencià vulgar, castellanisat ...
... i incorrecte que hem de substituir pel català normatiu i cult; clar, que s'aconsellava no amprar mai el terme "català" sino el de "valencià normalitzat".
...
...
S'ensenyava a introduir progressivament, a miquetes i en cullereta, les formes catalanes junt a les genuïnes per a, finalment, abandonar estes per ser considerades dialectals o inclús incorrectes; en este procés de substitució s'aconsellava aprofitar la castellanisació, ...
... de manera que els castellanismes no serien substituïts per les formes valencianes clàssiques o patrimonials ya oblidades, sino per la forma catalana; aixina castellanismes prou estesos o generals en valencià com *fresa, delfín, tiburó, chiste, ardilla, tenedor, hacienda, ...
... paliza, otoño, huelga, pues*... no haurien de ser substituïts per les formes valencianes *fraula, galfí, taburó, succeït, farda, forqueta, facenda, tana, primavera d'hivern o autumne, puix*... sino per les catalanes *maduixa, dofí, tauró, acudit, esquirol, forquilla, hisenda,
... pallissa, tardor, vaga, doncs*... , metent mostalla per jolivert.
Si l'alumnat era castellaparlant el camí era més fàcil, puix se dia que es podia aplicar la normativa catalana directament, sense miraments ni concessions al valencià: l'alumnat la deprendria com qui deprén ...
Si l'alumnat era castellaparlant el camí era més fàcil, puix se dia que es podia aplicar la normativa catalana directament, sense miraments ni concessions al valencià: l'alumnat la deprendria com qui deprén ...
... una llengua estrangera, sense posar impediments o objeccions. En realitat era lo mateix que s'havia fet en els alumnes en la Facultat, pero ara s'ensenyava a fer-ho als futurs professors per a que seguiren en l'adoctrinament.
...
...
Pero sent tot açò veritat, hui es veu una llum al final del túnel. El monolitisme ideològic i llingüístic ya no ho és tant i algunes veus reclamen una miconiua de coherència, de respecte a unes atres postures i de valencianitat; en est incipient estol trobem professors i ...
... estudiosos com Emili Casanova, Jordi Colomina, Abelard Saragossà, Leo Giménez, Lluís Fornés @LlFornes, Eugeni S.Reig, Alexandre Ordaz i inclús Josep Lacreu, que si fan escola faran possible que les coses escomencen a canviar.
...
...
Per una atra banda, la romanística internacional imparcial se llimita a expondre la situació del valencià, que es debat entre l'anexió o la seua autonomia dins de la seua família occitanorromànica; bona prova d'açò és l'obra de l'alemana Antje Voss, que ha estudiat in situ el ...
... tema, venint a Valéncia, i que publicà en 2002 el seu estudi *Das Valencianische zwischen Autonoimie und Assimilation* {nota 190},
Nota 190. Voss, A. *Das Valencianische zwischen Autonomie und Assimilation*. Ed. Peter Lang. European University Studes. Frankfurt am Main, 2002.
... obra silenciada pels filòlecs militants partidaris de l'assimilació i que descriu la situació del valencià sense apriorismes ni finalitats tendencioses, simplement mostrant en fets empírics quina és la situació del valencià, que tan be descriu el títul de l'obra ...
... "El valencià entre l'autonomia i l'assimilació".
La romanística no tendenciosa no vol interferir en este debat que Voss planteja en son llibre; la resposta dels assistents a la meua intervenció en el *9th International Conference on Law and Language Law, Language and Linguistic Diversity*, que tingué lloc en Beijing (China),
... tiulada [sic; titulada] *La Déclaration Universelle des Droits Linguistiques et le cas valencien* {nota 191}, fon que el valencià serà lo que els valencians vullguen que siga: eixa és la postura de la romanística internacional, i no una atra.
...
...
Nota 191. *9th International Conference on Law and Language Law, Language and Linguistic Diversity*. Beijing, China. 15-18 de setembre de 2004.
El professor de Sociollingüística de l'Universitat de Rennes, Philippe Blanchet, és u dels pocs filòlecs imparcials que realment han estudiat també la situació del valencià i el català, comparant-la en la situació del provençal i l'occità, ...
... i la seu [sic; seua] conclusió com a especialiste coneixedor de la família occitanorromànica és que el valencià satisfà els criteris sociollingüístics, incloent els sociopolítics, per a ser definit com a una llengua distinta del català, i no com un dialecte; ...
... Blanchet recorda que el valencià ha de fer front tant a la pressió del castellà, llengua vehicular estatal, com a la del català, idioma veí poderós. D'esta manera el professor de l'Universitat de Rennes se suma ad aquells que deixen en mans dels valencians la decisió final...
... sobre la seua llengua, reconeixent que el valencià té les condicions necessàries per a ser-ho.
El conflicte llingüístic valencià s’ha internacionalisat, com ho demostren estudis recents de la romanística internacional sobre el tema d'autors, com la ya citada Antje Voss en ...
El conflicte llingüístic valencià s’ha internacionalisat, com ho demostren estudis recents de la romanística internacional sobre el tema d'autors, com la ya citada Antje Voss en ...
... Das Valencianische zwischen Autonomie und Assimilation, l'austríac Max Doppelbauer en València im Sprachenstreit o la tesis dirigida per la checa Pauline Svandova *Conflicto lingüística [sic; lingüístico] en Cataluña y Valencia*.»
