Han negat qualsevol diàleg sobre les aspiracions polítiques d'una part legítima de la societat catalana.
Han vetat un referèndum acordat, reclamat per una majoria de catalans des del pacifisme i les mobilitzacions multitudinàries. Cada any. Durant anys.
Han criminalitzat constantment aquesta mobilització pacífica, qualificant-la de violenta.
Han posat tots els mitjans de comunicació estatals al servei de la unitat d'Espanya, condemnant la veritat i la convivència ciutadana per la pàtria.
Han manipulat diàriament la realitat catalana per tensar i, sobretot, justificar qualsevol repressió que arribés.
Han utilitzat les clavegueres de l'Estat, amb les pitjors pràctiques, per desarticular com fos un moviment polític. Ho han fet amb total impunitat.
Han posat tota la maquinària judicial per davant de la política per impedir el referèndum de l'1 d'Octubre.
Han perseguit i identificat ciutadans que dies abans de l'1 d'Octubre penjaven cartells o obrien webs per promocionar-lo. Ho han fet saltant-se la legalitat sempre que han volgut.
Han perseguit i privat de llibertat durant mesos la Tamara per tenir xiulets i una cara de Jordi Cuixart a casa seva. L'Adrià és a l'exili.
Han limitat la llibertat d'expressió dels ciutadans i han aplicat la censura a televisions i xarxes socials.
Han actuat sempre parcialment des dels poders públics, intentant desarticular o censurar només una part de la societat, la que té unes idees determinades.
Han enviat les seves forces policials per imposició, a milers, al crit d'a-por-ellos.
Han hostiat a àvies i joves per posar una papereta en una urna.
Han fet sortir un rei en un discurs televisat per amenaçar aquestes àvies i aquests joves. Un rei que no ha escollit ningú i que ha ignorat 1.044 ferits.
Han segrestat durant dos anys, sense judici, 7 representants polítics.
Han segrestat durant dos anys, sense judici, 2 líders civils acusats de manifestar-se, com sempre, pacíficament.
Han segrestat líders civils i polítics, en definitiva, per les seves idees polítiques.
Han tractat vexatoriament aquests presos polítics durant el trasllat a les presons.
Han condemnat a l'exili a representants polítics, artistes i ciutadans anònims.
Han celebrat un judici ple d'irregularitats, parcial, i denunciat per tota mena d'entitats internacionals pels drets humans.
Han enviat notes de premsa des de la fiscalia de l’Estat amb el nom “masduraseralacaída.pdf”.
Han acceptat amb normalitat que l'extrema dreta de VOX fos l'acusació particular en aquesta farsa de judici. Acusant pacifistes.
Han impedit que durant el judici es visualitzessin vídeos que desmentien al moment les mentides de les acusacions.
Han mentit reiteradament -també en seu judicial, impunement- sobre les imatges i els fets que tot el món va poder veure.
Han rebut tots ells la impunitat d'un Estat que es protegeix a ell mateix, passi el que passi, per protegir el bé major: Espanya.
Han prohibit que representants polítics no jutjats poguessin presentar-se a les eleccions.
Han prohibit que representants polítics escollits democràticament poguessin ocupar els seus escons.
Han prohibit que les idees legítimes que han guanyat unes eleccions puguin aplicar-se. Només poden aplicar-se les seves.
Han competit entre ells electoralment -i continuen fent-ho- per veure qui explota més la catalanofòbia. Per quatre vots.
Han estat incapaços de presentar cap proposta política, cap, ni una, a aquesta Catalunya majoritària que vol decidir el seu futur democràticament.
Han estat incapaços de presentar cap proposta política, cap, ni una, amb el PSOE al govern.
Han acusat de terrorisme a l'independentisme i han comparat la seva gent amb ETA i amb el nazisme.
Han acusat de terrorisme a l'independentisme mentre l'extrema dreta campa lliurement pels carrers i pel Congrés, sabent-se protegit per un Estat que no els veu com a enemics.
Han protegit i amagat agressions feixistes (la que va patir Jordi Borràs i tantes altres) mentre la Guardia Civil anuncia i celebra únicament detencions d'independentistes.
Han filtrat la sentència a mitjans de comunicació abans que ho sabessin els propis presos polítics.
Han sentenciat a 9 anys de presó a líders civils pacifistes com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per parlar amb un megàfon des de sobre uns pàtrols.
Han sentenciat a fins a 13 anys de presó a líders polítics per organitzar i defensar un referèndum.
Han sentenciat a 11 anys i mig de presó a la presidenta del Parlament de Catalunya per permetre que es debatés la qüestió.
Han publicat una sentència amb errors gravíssims, arribant a confondre el càrrec que exercia Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó.
Han tornat a enviar les seves forces policials a milers, més agressives que mai i amb males pràctiques, ocupant el territori.
Han reprimit les protestes contra la sentència a base d'hòsties i impunitat, novament.
Han convocat reunions d'urgència per parlar entre ells de què feien amb Catalunya. Entre ells. De què feien amb Catalunya. De què feien amb tu.
Han frivolitzat i deshumanitzat, amb declaracions inhumanes, el patiment i la voluntat política de milions de persones.
Han buscat i busquen la humiliació i la desaparició de tot un moviment polític que, torno al punt 1, només ha volgut i vol decidir el seu futur en una urna, lliurement i democràtica, en ple segle XXI.
Han buscat i busquen, en definitiva, la humiliació i la desaparició d'una minoria nacional. Com han fet sempre. Des de fa segles.
I ara, malauradament, hi ha qui crema contenidors. ⚫️
