Sovint es creu que els deltes són el destí final dels #sediments transportats pels #rius. Però un #delta és només un pas intermedi del llarg camí del material cap a les fondalades oceàniques.
1- Un #delta és molt més que la zona de terra emergida i suau relleu que trobem a tocar de la #mar i a la que anomenem plana deltaica. De fet, la major part de l’extensió dels deltes és subaquàtica i està formada pel front deltaic i el #prodelta.
2- Aquest és el cas del #DeltadelEbre. Del 2170 km2 reals d'extensió tan sols “afloren” uns 320 km2, el 15% del total, on s’assenta la població que viu allí i desenvolupa una gran activitat agrícola i turística.
3- Però bé, i passat el prodelta què? Diversos processos submarins continuen treballant per transportar el sediment als fons marins de tot el margen continental de l’Ebre.
4- Perquè aquest marge, construït principalment gràcies als aports del riu #Ebre (~ 5-6 milions de t/any durant el Plistocè), ha desenvolupat una de les plataformes continentals més amples de tota la #Mediterrània.
5- En alguns punts la plataforma té una amplada de fins 70 km i la seva vora es situa a una profunditat mitjana de 150 m.
6- Aquestes imatges mostren, per exemple, la elevada concentració de la matèria particulada que podem trobar sobre la plataforma del marge de l’#Ebre.
7- Desprès de la plataforma trobem el talús continental. És molt estret (~ 10 km) i inclinat (~ 4,5°). A més està solcat per diversos sistemes de canyons submarins que evolucionen en profunditat cap a canals turbiditics.
8- Aquestes valls submarines no són tan imponents com les situades a la #CostaBrava, d’acord, però funcionen com autèntics F1 de la transferència dels #sediments gràcies sobre tot als corrents de terbolesa que també acaben modelant els seus #relleus.
9- Algunes s'allarguen més de 50 km i tributen al Canal de València, una vall situada entre #Ibèria i les #Balears, que actua com a col·lector dels sediments que li arriben i que transporta fins a gran profunditat.
10- Que la dinàmica sedimentària d’aquest marge ha sigut molt important queda també palès per la presència de les cicatrius i els dipòsits resultants d’esllavissaments submarins que van generar #tsunamis, com és el cas del conegut amb el nom de BIG’95.
11- Aquests dies parlem de bona part de tot això a classes de #GeologiaMarina (4rt curs del Grau de #Geologia, @geologiaub-@UniBarcelona). D’aquí a una setmana, durant la nostra sortida anual al delta, anirem també amb la vista posada en el marge continental!
12- En fí, si us ha agradat, merci per qualsevol like o RT al tweet inicial. I la pròxima vegada que visiteu el #DeltadelEbre recordeu que el viatge dels sediments del riu no termina sempre a la línia de #costa!
No habrá un despliegue mediático recordando la efeméride, a diferencia de otras #ciencias. Quizá la #geología no vende, una pena, pero la contribución de #Murray al conocimiento del #planeta es indiscutible.
Va hilo👇!
1- John #Murray es conocido por haber participado en el famoso viaje del #Challenger, el inicio de la #oceanografía moderna.
Pero sobre todo se recuerda el gran trabajo que supuso coordinar la edición final, 50 tomos de pura ciencia entre 1885-1895, de los resultados del viaje.
2- También participó en otros trabajos de gran importancia para el posterior desarrollo de la #GeologíaMarina, como por ejemplo este documento escrito por el propio Murray y Alphonse-François Renard, geólogo de @GeologyUGent.
1- “La creació d'aquest nou oceà a l'Àfrica Oriental obligaria a evacuar milions de persones de zones que quedarien inundades…”,
2- I que aixó “suposaria un impuls econòmic per als països que guanyarien una sortida directa al mar, perquè podrien crear una indústria pesquera i impulsar el comerç marítim i les comunicacions”
Fa ja temps que el #mar guanya la batalla i va conquerint poc a poc part de la zona emergida del #DeltadelEbre.
Ara recapitulo la història d’un testimoni d'aquest procés: el malaguanyat #vèrtexgeodèsic de la platja del #Fangar (va #enfilall👇).
1- El vèrtex del #Fangar es va instal·lar l'abril de 1978 i era un dels més del 11.000 vèrtex de la xarxa estatal del @IGNSpain. Aquests senyals marquen la seva posició #geogràfica exacta i es relacionen amb d’altres properes amb finalitats cartogràfiques.
2- Les seves característiques originals (ftp://ftp.geodesia.ign.es/Red_Geodesica/Hoja0522/052296.pdf) deien que el vèrtex “Fangal” (nom oficial) es trobava a 3,55 m sobre el nivell del mar i a uns 400 m de la vora de la #Mediterrània.
1- Acotemos el contexto. Aquí consideraremos sedimento al material no consolidado transportado por el agua y constituido por diversos fragmentos que provienen de la erosión de rocas preexistentes. Esos sedimentos, llamados clásticos, se clasifican según su tamaño de grano (ø).
2- Puntualicemos que, si llegan a consolidarse, las gravas (ø > 2 mm) formarán conglomerados y las arenas (63 μm < ø < 2 mm) areniscas. Los materiales finos, limos y arcillas (ø < 63 μm), se convertirán en lutitas.
Os dejo una de las más notables de la #paleontología, la que a finales del s. XIX protagonizaron dos buscadores que andaban a la greña por ese #fósil de más.
1- En concreto hablamos de los norteamericanos Edward #Cope y Othniel #Marsh.
Por lo visto, estos dos personajes compartían su amor por los #fósiles (sobre todo si eran de #dinosaurios!), pero también otras cualidades, digamos que menos positivas, de la condición humana.
2- Lo que sí está claro es que después de un tiempo de respeto mutuo y, ¡para la cinta!, sin acabar muy bien de saber por qué (hay diversas versiones), a partir de 1868 pasaron a la siguiente pantalla de su relación: ni te trago ni, mucho menos, quiero verte.