Thread by @helixx85

Historias de mujeres extraordinarias desde la (no) Burguesía Catalana
(Parte 6)

225. Sólo una foto y empezamos

226. Todo empieza lejos, muy lejos

En el norte de Africa...

O mejor dicho, yendo más atrás, en Orihuela del Tremedal

Os suena ese pueblo de Teruel?

227.

ca.m.wikipedia.org/wiki/Orihuela_…

493 habitantes

Malas lenguas me cuentan que el innombrable Losantos es originario de allí

228. Una antepasada mía vivía allí con sus padres, que eran parte del servicio de los nobles de Orihuela

Cocinera / jardinero o parecido

229. Era invierno y en Orihuela no perdona... Aquí la historia no es la de la Burguesía Catalana si no la de tantos de nosotros, millones, que un día llegamos a Catalunya y o Barcelona

230. Barcelona, ciudad de los prodigios

Muy recomendable leer a Mendoza

231. Si os gustan mis Hilos,
RT & FAV Me gusta

Gracias por la difusión

232. Mis antepasados cogieron una pneumonía y murieron ambos de frío

234. La abuela de mi abuela se quedó huérfana y fue adoptada por los nobles de Orihuela, que le permitieron estudiar para ser maestra

233. Me salté el 233!

235. La abuela de mi abuela de la rama NO Burguesía Catalana fue la primera mujer en estudiar y poder ser independiente

236. La abuela de mi abuela fue Maestra y acabó casada con un noble que la última actividad conocida suya era ir a cazar

Hasta que mi tatarabuela se cansó del machismo dominante

Cargó a los 5 hij@s en el carro y abandonó a su pareja

Ni ley del divorcio ni mierdas

237. Vengo de esta tradición feminista, ácrata, radical, meritocrática...

238. Total, que l'àvia de la meva àvia Pilar s'en va anar, deixant el marit caçador i es va instal.lar, primer a Chinchilla (Albacete) i després a Xàbia, a la costa valenciana

Es deia Ascensión

239. Un dels seus fills, Arturo, va fer el servei militar a Melilla on es casà...

(penseu que tot això va haver de passar perquè jo pugui estar escrivint el meu FIL)

El cas, un altre dels fills de l'Ascensión es va allistar per diners en les guerres contra el Marroc

240. I va desaparèixer al Desastre de Annual (1921)

241. Total, que l'Ascnesión es va plantar amb la meva besàvia i un parell més de fills a Melilla, a buscar el seu fill desaparegut,

Amb tant bona sort que la pensió de Melilla la gestionava un català del Maresme,
i es van enamorar ell i la meva besàvia

242. Després d'unes quantes cartes i bla bla, van acabar casats i vivint a Burriana, que es va néixer la meva àvia, la Pilar!

243. No em vull enrrollar, aquesta part 6 era un homenatge a totes les persones que un bon dia van arribar a Barcelona / Catalunya i s'hi van quedar,

com la meva àvia Pilar

244. El seu pare, per guanyar-se la vida passava 6 mesos a l'any a Fernando Poo, Guinea Ecuatorial, de capataç d'una plantació de cacau d'una catalans (els Rius)

245. Us recomano el llibre del pare d'una amiga, que també hi va viure...

La majòria eren catalans, guanyant-se la vida

amazon.es/Hist%C3%B2ries…

246. El cas, el meu besavi va acabar tornant i obrint un super a la zona d'Arc de Triomf, amb el que va poder pagar els estudis de la meva àvia a l'Institut de la Dona

De seguida va començar a treballar com a Secretaria a una empresa alemanya de renom com era i és la Boehringer.

247. Va treballar fins que la Guerra Civil i el meu avi li van recomanar deixar de treballar, també perquè les empreses alemanyes durant la WWII van tenir greus problemes i havien d'operar amb homes de palla

248. Us passo els detalls, però encara recordo, ja gran i vídua, quan em va dir que amb 80 anys volia invertir en Borsa,
O que s'enrecordava de totes les dates i detalls de la familia,
i de tots els refranys espanyols
i podia llegir e francès o alemany sense problemes,

249. I era optimista i bona persona!

I això que va patir molt: la Guerra Civil, 7 fills dels que 2 van morir molt joves i l'últim va ser trisòmic

250. A casa sempre que tenim problemes, com ara, pensem en la besàvia Pilar i com de malament ho va passar i com n'era d'optimista

Segur que ara seria republicana independentista, perquè era demòcrata i pels més febles!

A casa seva, van parlar sempre castellà, perquè els seus pares es van conèixer en castellá a Melilla

Però el seu pare, tant bon punt va tornar a CAT es va posar a parlar en català

En el seu llit de mort va dir
"Quina vergonya que els meus fills no parlin català"