,
6 tweets,
2 min read
Read on Twitter
1) Espanya és l'ùnic país del món on una persona q amb prou feines només parla un idioma, pot tractar d'analfabet a una persona q en parla 6, i a més (el monolingüe), sentir-se legitimat per proclamar que l'altre és un "aldeano" i ell un model de cosmpolitisme i universalitat.🔽
2) Per entendre el disbarat, s'ha d'entendre, en 1r lloc, la mentalitat del nacionalisme espanyol de matriu castellanista: per ser "persona" no només s'ha de parlar castellà, (això ja vé de sèrie), sinó proclamar la la superioritat del castellà respecte a totes altres llengües.
3) Els "dialectes" peninsulars ja són menors per la seva "naturaleza aldeana", i les llengües estrangeres, precisament per això, pq són estrangeres, es a dir "no espanyoles", es a dir "galimatías, guirigays i jerigonzas".
4) Un cop acceptada la premisa necessària, la resta és intrascendent (nivell cultural, interés per altres cultures, respecte a la diferència... ) fins i tot pot puntuar a la contra. La mesura de tot, el requisit indispensable per ser "como Dios manda" és parlar només castellà.
5) I ara, es clar, per culpa del català i sobretot del "desafio separatista", Cat ha deixat de ser "cosmopolita" "un lugar acogedor" "la región catalana que por catalana és doblemente española". I pateixen. Per això recomanen bombardejar-nos cada 50 anys, per cosmopolitzar-nos.
5) I per acabar us deixo un article de Pérez Reverte. No us deixeu entabanar pel exercici d'autocrítica que pot semblar en un principi. Llegiu-lo poc a poc, sobre tot la part final...i ja em direu que us sembla. xlsemanal.com/firmas/2016091…
