Thread by @CapitanUrias

El 15 de febrer de 1990, molts nens catalans es van plantar davant del televisor a les 17:35h de la tarda, com cada dia, per poder veure la que havia estat una de les grans sèries de dibuixos animats de TV3: el Dr. Slump. Però aquell dia es van trobar quelcom diferent... FIL 🧵

Un planeta en flames i un títol que deia “Dragon Ball”, i tot seguit un nen amb els cabells de punta amb somriure entremaliat. La lletra de la cançó deia molt efusivament: “Anem-la a buscar, la bola de drac! Envoltada en un misteri és un gran secret!” I tan que era un misteri!

Un nen que vola damunt d’un núvol groc, una noia amb moto acompanyada d’un porquet antropomòrfic i un senyor gran i calb amb camisa hawaiana damunt d’una tortuga. Què redimoni era això? La intensitat del cantant feia que la lletra fos d’allò més convincent.

Aquest nen estrany, que sembla que té molta força, viu sol a la muntanya i molt despert no sembla, es troba amb una noia de ciutat, que no sembla precisament massa bona persona, i que acaba entabanant-lo per començar una aventura molt especial.

Set boles de drac que, si les reuneixes, concedeixen un desig? Això promet molt, qui no vol demanar un desig?

Alguns dels espectadors que esperaven veure Dr. Slump van marxar enfadats per aquest canvi de programació, i aquell dia no van veure la sèrie. Evidentment, l’endemà s'en van penedir, ja que eren molts a escola que van parlar amb gran entusiasme d’aquesta nova sèrie.

Bola de drac va ser un èxit gairebé immediat. Els que la veien cada dia estaven al·lucinant amb l’acció i la gran imaginació que tenia Toriyama a l’hora de crear un món tan especial com el de Bola de Drac. Podia recordar al de l’Arale... i després vam saber que era el mateix!

Alguns no la podien veure, o bé perquè anaven a anglès, a bàsquet, futbol o música, i a aquella hora no eren a casa, però els VHS i els Betamax van començar a treure fum, i s’inicià un intercanvi de cintes per poder seguir la que s’havia convertit en LA SÈRIE.

Cada cop era més popular, cada cop se'n parlava més. Finalment havíem vist el drac i les boles reunides... i les calces que va demanar l’Oolong. Després l’entrenament amb el mestre Mutenroshi i finalment: El Gran Torneig de les Arts Marcials. Quina flipada!

Aleshores, va arribar el combat decisiu, la final entre Son Goku i en Jackie Chun...

Però el 21 de març, quan tothom esperava poder veure com anava aquell combat, enlloc d'en Son Goku, a TV3 es van emetre...

L'horror!!!

La sèrie es va deixar d'emetre. I a TV3 no eren conscients del què havien fet. Ni tan sols sabien molt bé què havien comprat.

De fet, tampoc estaven molt al cas de l'èxit que estava tenint la sèrie.

Fins que van començar a sonar els telèfons...

Evidentment eren tot de nanos emprenyats perquè els havien deixat sense veure el final del torneig i reclamaven que seguís la sèrie. No podia ser que s'acabés en aquell punt.

Però TV3 no tenia més capítols. Havia comprat només un paquet de 26... Però la sèrie en tenia 153!!!

Anem una mica enrere. Sense entrar en detalls de on es va emetre primer, que en realitat importa poc.

El cas és que TV3 va comprar la sèrie ja amb el doblatge fet a Màrius Bistagne. Senyor que es dedicava comprar i vendre sèries.

Potser us sona el nom.

Al llarg de forces anys havien proveït a TV3 i les cadenes autonòmiques de la FORTA de moltes sèries. Com per exemple, Capità Harlock.

Li van comprar aquesta sèrie de Bola de Drac. Potser, i estic especulant, perquè era del mateix creador que Dr. Slump. Però estava clar que no s'ho van mirar massa bé, ja que no van veure que la sèrie estava incompleta.

I quan van tornar a picar la porta de Bistagne...

Bistagne havia tancat el negoci, i per tant, s'havien de buscar la vida per una altra banda.

I ara què? Amb tots els fans emprenyats!

Doncs van haver d'anar a buscar una empresa francesa que tenia els drets per Europa.

Com que Bistagne ja no s'encarregava d'adaptar i fer el doblatge al català, se'n va fer un de nou amb coses que no van agradar gens als fans.

Això si, els catalans vam ser els més afortunats de tots.

Vam ser els primers en poder veure els nous capítols, al juliol de 1990.

Però vam seguir patint certes pauses, que passàvem gràcies a les reposicions continuades. I això va fer que molta més gent s'hi pogués enganxar.

I demà seguirem explicant coses fins que arribi l'hora del documental!!

El podreu veure aquí cap a les 17.35h (més o menys):

Bon dia!!! I per molts anys, Bola de Drac!!

Avui fa 30 anys que la sèrie es va començar a emetre per TV3, en vam parlar ahir al @totesmoutv3.

ccma.cat/tv3/alacarta/t…

I ara seguim amb el fil!

Bola de Drac, Dragoi Bola, As Bolas Máxicas, Bola de Dragón...

La serie es podia veure a diferents cadenes autonòmiques, però no arribava a tot arreu. Al no tenir abast estatal, la gent que es dedica a comprar llicències per fer merchandising no va considerar la idea.

Tot això del merchandising no estava tan explotat com a dia d'avui, però els fans volien tenir alguna cosa.

I així és com va néixer un producte 100% fan i 100% pirata, però que es va convertir en una autèntica febre col·leccionista...

LES FOTOCÒPIES!!!

Com ens explica en @cuadrosdecarlos, al principi la gent va començar a copiar el que sortia a la tele, o fins i tot a calcar-ho. Ho havien gravat en vídeo, posaven pausa, un full a enganxat a la tele i a dibuixar!

Poc a poc es van anar introduint nous materials, que venien d'algunes revistes franceses com la Dorothèe i altres orígens obscurs. Fins i tot, alguns van arribar a través de gent que viatjava al Japó i portava alguna revista o volum del manga original.

Ens van arribar fins i tot fotocòpies del manga en coreà, però en aquella època ningú se n'adonava que allò no era japonès! Fins i tot algunes en xinès, que ja eren totalment pirates!

NSFW 🔞

Però una de les fotocòpies més famoses que van circular, no era de cap material original, sino la d'un dibuix molt explícit que deia: ALLARGA'T BASTÓ MÀGIC!

Encara no sabem qui la va dibuixar (però tothom es pensava que l'havia fet algú del seu poble!)

Una de les coses més interessants de les fotocòpies eren els SPOILERS.

Ens arribaven imatges de coses que encara no havíem vist a la televisió. I la gràcia era especular sobre què passaria i què significaven.

Què feia en Goku (o era en Son Gohan?) vestit així dalt del drac?

La primera vegada que vaig veure en Son Goku SUPERGUERRER (què és això de Saiyan?) va ser en una làmina en color que vaig comprar en una papereria per 300 peles!

Finalment, ens va arribar el primer marxandatge oficial... però això no volia dir de qualitat. Aquests cromos de Ediciones Este eren HORRIBLES, però com a mínim era en color i quelcom que podíem comprar i col·leccionar.

Però el moment gloriós va arribar amb la col·lecció de cromos que va treure Panini.

Amb això, la bogeria ja es va estendre encara més, i el mercat de Sant Antoni de Barcelona es va començar a col·lapsar.

En aquell moment, a l'editorial @PlanetadComic, ja estaven al cas de la febre de la #Songokumania. De fet, un dels seus treballadors, en @celspinol, havia donat la campanada venent MILERS d'exemplars del seu fanzine especial de Bola de Drac. El mític Kiusap VI.

@PlanetadComic @celspinol Una petita pausa per a la publicitat.

Avui, a @ElCinefilCat, sortegen un exemplar del meu llibre #Songokumania on explico amb molt més detall el què surt en aquest fil!

https://twitter.com/ElCinefilCat/status/1228590266342227969

@PlanetadComic @celspinol @ElCinefilCat Tornem a @PlanetadComic, perquè estaven convençuts que s'havia de treure el còmic de Bola de Drac.

Problema: no tenien ni idea de a quina porta havien de trucar.

Manga? Què és això?

"Res, res, comprem els drets i contractem un dibuixant que faci un còmic basat en la sèrie."

Per sort, passava el gran Alfons Moliné per allà, que els va portar el volum número 1 de Dragon Ball en japonès, i els va dir que no calia fer res de nou. Que l'obra original era un "manga" d'un tal Akira Toriyama. I que només havien de contactar amb l'editorial japonesa.

Va ser molt complicat i va passar força temps fins que finalment es va aconseguir contactar amb l'editorial Shueisha per parlar de l'edició de Bola de Drac.

Tots els detalls d'aquesta interessant aventura editorial els trobareu explicats al docu ().

Finalment, va ser el maig de 1992, coincidint amb el 10è @COMIC_bcn, que @PlanetadComic va treure la mítica sèrie blanca de Bola de Drac.

Va ser la primera edició occidental que es va fer d'aquest manga. Simultàniament en català i castellà!! Una fita!!

Però una cosa malvada s'acostava al planeta Terra, una amenaça per a en Son Goku i els seus amics.

El seu nom...

Josep Antoni Duran i Lleida!!!

Duran i Lleida criticava molt Bola de Drac pel seu contingut violent. A Catalunya va arribar més tard, però la onada de protestes havia començat a Andalusia, i després Madrid, fent que deixessin d'emetre la sèrie.

A TV3, per sort, només van canviar d'horari.

En realitat, tot era pantomima política. A Telemadrid i Canal Sur, les protestes venien de l'oposició. Duran i Lleida, era de CiU, per tant, el govern. Però Unió no tenia cap cadira al consell d'administració de la CCMA, i per això donaven pel sac.

Fins a cert punt, els carques van triomfar, perquè temps després Bola de Drac només s'emetria als vespres. Però evidentment no ha estat impediment perque la febre per Bola de Drac s'hagi mantingut viva al llarg de 30 anys.

Si voleu seguir gaudint de més històries i més detalls de primera mà de com va arribar Bola de Drac a casa nostra, no us perdeu d'aquí a una horeta l'emissió en directe per YouTube de #Songokumania

Us hi espero xatejant en directe!!! Gràcies!!!

@threadreaderapp unroll