Porto molts anys treballant com a guionista de programes d'humor, tan d'àmbit estatal com nacional. Programes d'èxit, programes premiats. He ocupat llocs de responsabilitat i em considero una persona afortunada. Pel meu CV, "tu no em diràs que has patit discriminació". Miri:
- Un dia, en un dels programes en els que treballava, el presentador i el convidat feien part de l'entrevista des d'un llit. Jo estava seguint el programa des de la sala de control i el productor executiu em va preguntar "i tu i jo, quan hi anirem, al llit?".
- Estava escrivint un guió al meu ordinador, sola a la redacció, quan va entrar el coordinador. Es va apropar per darrere, es va anar ajupint fent veure que volia llegir la pantalla per revisar què estava escrivint i em va fer un petó a l'espatlla.
- També vaig ser coordinadora de guió pel mateix sou que cobraven alguns dels meus companys guionistes (tots homes). Jo tenia més càrrec, però no més sou.
- Un comediant molt progressista que avui a tope amb la vaga es va enfadar perquè a l'equip de guió només hi havia un guionista de la seva confiança i la resta érem "dos júniors y dos mujeres". Equiparava ser dona amb ser júnior, que són els guionistes novells sense experiència.
- Un jefe va pujar directius de la cadena perquè veiés la redacció de guió i em va assenyalar orgullós al crit de "mireu! Tenim una dona guionista!". Poques vegades m'he sentit tan humiliada. Em pensava que era una persona, no la mascota de l'equip.
- Al llarg de la meva carrera com a guionista -12 anys, ja- he coincidit només amb 4 dones guionistes.
Total, que jo faig vaga. I els que dieu que si pija, que si exagerada, que si no he treballat mai a una redacció on es discriminés algú per ser dona, crec que li vaig llegir un dia a la @BelOlid allò de "mengeu-me el cony amb carquinyolis".
Espereu, que faig una ampliació:
- Treballava en un programa de monòlegs i a mi m’assignaven els temes “de dones”, com per exemple “revistes femenines”. Es veu que jo no podia escriure d’altres assumptes com “anar a comprar un cotxe” o “parcs d’atraccions” o “pel·lícules de por”.
- Treballava en un programa de monòlegs i a mi m’assignaven els temes “de dones”, com per exemple “revistes femenines”. Es veu que jo no podia escriure d’altres assumptes com “anar a comprar un cotxe” o “parcs d’atraccions” o “pel·lícules de por”.
- Per aquesta regla de tres, una gran marca em va contractar per escriure el blog de dues noies que parlaven de coses de noies: comprar, anar a la discoteca, truquis per lligar... Si jo era dona, n’havia de saber, de tot això! (1/2)
- En dues setmanes, em van fer fora. Els meus textos eren merda. En ma vida he encaixat en el que se suposa que fem les noies. Van contractar un amic meu, home –qui, per cert, ho va fer molt bé. (2/2)
