Acabo de veure l' anunci de la Marató de TV3. He plorat. He plorat perque sóc una figaflor, perque tinc un gos i perque he patit i superat un limfoma. Però vull anar més enllà i explicar-vos la meva petita història.
El drama de vèncer el càncer 👇
El drama de vèncer el càncer 👇
Tens 42 anys. La vida més o menys solucionada. Parella, una filla adolescent, una feina ben remunerada, i de sobte, tot canvia. Un dia et trobes un bony a la clavícula. Et trobes bé, normal, com sempre, i vas al metge pensant que és greix o alguna cosa relacionada.
T'atén la metges a, i de cop, demana a un altre metge que vingui a la consulta perquè dubta del diagnòstic. Et comença a pujar la mosca al cap. Lo primer que et diuen és que et tranquil·litzis, que no serà res, però que et demanarà cita per oncologia. Schok!
Després de veure l' oncòleg, de fer- te un anàlisi de sang, una biòpsia i un TAC, arriba La temuda notícia. Pateixo un càncer limfàtic. És veu que el meu cos és un sac de bon ús i que fins i tot tinc afectada la medul·la òssia. Estadi IV, el més desfavorable.
Inicies les sessions de quimio. Vés per on, la més gran preocupació és la caiguda del cabell. Finalment no em cau!!!! I jo amb la meva pírrica feliçment guardada a l'armari. Continues treballant sense dir res, amb por de perdre la feina.
Perruca, no pírrica🤗. Estem en plena crisi i hi ha rumors i fets que fan preveure acomiadaments. Canvies el torn o la data del tractament per anar a l' hospital. Allà et passes 8 hores rebent la quimioteràpia perquè el teu cos sembla que el rebutja a un ritme més ràpid
No faltes a la feina ni un sol dia. Sóc una guerrera penso i me' n sortiré. Acabes el tractament i et diuen que ho has superat completament. Tens ganes de celebrar- ho com mai has celebrat res a la vida!!!
Aleshores et diuen que continuarà un tractament de manteniment de quimio durant 2 anys més perquè s' ha demostrat eficaç. El limfoma que tinc té un 80% de probabilitats de tornar a aparèixer. Em cau el món a sobre de nou. No vull tornar a passar per això. Però no hi ha remei
He perdut la feina. L' empresa és va assabentar per una tercera persona. L' excusa oficial és una reestructuració. Extraoficialment un superior em confessa que és degut a la meva malaltia.... Sort que cobro l'atur.
Us preguntareu, on és el drama? Què més pots demanar- li a la vida? He guanyat la batalla!!! He tornat a néixer!! Aquí va. Tens 45 anys. T' apuntes a totes les ofertes que trobes, fas entrevistes, reparteixes currículums per tot arreu, t' apuntes a totes les ETT's,...
Fins a 7 vegades, la gent a qui li he entregat el currículum m' han admès amb total sinceritat que no m' ajustava al perfil per edat. Dur, uns cops molts dies. I cruels. Només trobes feines temporals i comences a plantejar- te la merda de mercat laboral que tenim.
Està molt bé la investigació per prevenir el càncer. Els estudis diuen que 1 de cada 4 persones patirem un càncer a la vida. Però on estan les polítiques socials pels que ho hem superat i volem treballar? No només els possibles malalts. Què s'està fent per potenciar el treball
DE les persones a l' atur amb més de 40 anys? Necessitem treballar perquè necessitem viure! Volem treballar per dignitat, per autoestima, perquè som completament útils. Ho sento, necessitava desfogar- me. Ahir un veí, desconeixent la meva situació, em va dir textualment:
" Los enfermos de cáncer són unos malditos. Algo han hecho en està vida para padecerlo". I avui, ni m' han volgut agafar el currículum. M' han dit com sempre que no m' ajusti al perfil, que estan buscant gent més jove. Definitivament manca molta humanitat en aquesta societat
Sento la parrafada però ho havia de treure. He volgut fer una reivindicació, no només per mí, si no per totes aquelles persones que ens estem quedant pel camí. Molt sovint, som o volem ser invisibles, però som molts més dels que us podeu imaginar
I qualsevol dia et pot passar a tú. Ja ho diuen que " la vida es una tómbola ". Cuideu- vos, que la vida us tracti molt bé. I que tingueu un molt bon dia. Espero que sigui millor que el meu. Salutacions!
